29 de desembre de 2019
29.12.2019
Diari de Girona

Populisme amb el salari mínim

29.12.2019 | 00:20
Populisme amb el salari mínim

Governar significa prendre decisions i assumir-ne la responsabilitat. A Catalunya és una ganga. Les responsabilitats sempre són dels altres; o sigui, d'Espanya. I així des de fa quaranta anys, la meitat de l'esperança de vida de qualsevol persona. Primer va ser la falta de competències i després que la cessió d'aquestes no anava acompanyada del finançament adequat, ni tan sols després del que PSC i ERC van pactar amb el Govern Zapatero el 2010, que van qualificar de molt bo. Sempre es troba una excusa per eludir responsabilitats. Catalunya té competències exclusives en moltes àrees fonamentals com sanitat, educació, benestar, turisme, cultura, polítiques actives de treball, i un llarg etcètera. Més que qualsevol altra regió europea.


En canvi, la majoria de les iniciatives del Govern i del Parlament s'han centrat en els últims anys en aquelles matèries que no tenen les competències transferides. I no només em refereixo a intentar legislar sobre la creació d'un estat o la celebració d'un referèndum, que no formen part del marc competencial català, sinó també a moltes altres àrees. Fa pocs dies, van comparèixer el vicepresident, Pere Aragonès, i el conseller de Treball, Chakir el Homrani, per anunciar una iniciativa per elevar el salari mínim català a 1.239 euros. Fantàstic. L'inconvenient, com bé saben Aragonès i El Homrani, és que es tracta d'una competència estatal. Anunciar aquesta proposta de salari mínim és com proclamar que ningú al món passarà gana. Foc d'encenalls. Però el missatge ja està llençat: si Catalunya fos un estat independent, els salaris serien més elevats. I també les pensions, que ja s'ha dit alguna vegada. I tindríem gelat de postres cada dia.


Anunciar un salari mínim català de 1.239 euros (i per què no 1.400 o 1.500?), quan el de tot Espanya és de 900 euros, és una barreja de populisme, demagògia i d'ignorància. La majoria dels nostres polítics viuen en una bombolla allunyada de la realitat. Ja no és que cap d'ells no ha creat mai cap empresa, és que la majoria ni tan sols ha treballat mai en una empresa privada. Les úniques referències que tenen són el seu món (passar de les joventuts del seu partit a càrrecs polítics per sobre dels 70.000 euros) o contemplar els beneficis de les empreses de l'Ibex. De les dificultats diàries de les pimes, de la competitivitat, dels costos salarials, de les perspectives de descens del creixement econòmic, no en saben res o no en volen saber res. No forma part del seu món virtual. I presentar propostes populistes els surt de franc.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook