30 de desembre de 2019
30.12.2019
Diari de Girona

Centenari del bisbe Cases

29.12.2019 | 22:02
Centenari del bisbe Cases

El passat dia 26 commemoràrem el centenari del naixement del bisbe Josep M. Cases Deordal, nascut a Santa Eulàlia de Riuprimer el 26 de desembre de 1919, tot i que quan tenia quatre anys la família es traslladà a Blanes. Josep M. Cases es llicencià en Teologia i en Història de l'Església a la Universitat Gregoriana de Roma. Ordenat prevere el 1943, va ser vicari de les parròquies de Salt i de la Bisbal i, després, formador dels seminaris del Collell i de Girona i director espiritual d'ambdós seminaris.


El desembre de 1971 el papa Pau VI va nomenar Josep M. Cases nou bisbe de la diòcesi de Sogorb-Castelló, en substitució en aquest bisbat del bisbe Josep Pont i Gol. Cases va ser bisbe d'aquesta diòcesi durant 24 anys, de 1972 al 1996, quan li fou acceptada la renúncia. A la Conferència Episcopal Espanyola, el bisbe Cases va ser membre de la Comissió Mixta Bisbes i Superiors Majors i de les Comissions episcopals del Clergat i de Missions i Cooperació entre les Esglésies.


El 1969 el bisbe Cases fundà els Grups d'Oració i Amistat. Durant el seu pontificat es van construir al bisbat de Sogorb-Castelló una gran quantitat de parròquies, en ciutats que havien crescut molt, degut a la immigració, i també va impulsar les obres per acabar la cocatedral de Santa Maria, a Castelló de la Plana. També creà l'Escola Diocesana de Teologia per a la formació dels laics i introduí a la diòcesi el diaconat permanent. El bisbe Cases insistí molt en l'evangelització dels joves, en la pastoral vocacional i tingué una cura especial per als pobres i per als malalts. Per això, com m'ha comentat mossèn Joan Güell, que va ser el seu secretari, el bisbe Cases, a Girona, «molts diumenges a la tarda pujava al Montjuïc d'aquells temps on hi havia gent pobra que vivia en barraques». Cases «visitava, parlava i ajudava aquella bona gent». A més, en la seva sol·licitud pels malalts, a Girona, cada divendres Cases celebrava l'Eucaristia a casa d'una persona invàlida.


Sensible a la nostra llengua, a diferència dels altres bisbes del País Valencià que la menyspreaven (i encara continuen fent-ho), el bisbe Cases encoratjà els preveres a predicar en valencià. I va ser també el bisbe Cases, sense el recolzament dels altres bisbes valencians, qui el 1996 autoritzà l'edició de la Bíblia Valenciana, que és una adaptació a les variants dialectals valencianes de la Bíblia Catalana Interconfessional. I és que el bisbe Josep M. es va negar a recolzar, davant el Vaticà, les formes secessionistes pel que fa a la nostra llengua a la litúrgia.


En ser-li acceptada la renúncia el 1996, el bisbe Josep M. Cases anà a viure, amb el seu secretari, al monestir de Santa Clara, a Fortià. El bisbe Cases, que va morir el 21 d'abril de 2002, diumenge del Bon Pastor, i va ser enterrat a Castelló de la Plana, a la cocatedral de Santa Maria, va ser un pastor amb olor d'ovella, un home de pregària, fidel a Déu i sol·lícit per als qui més patien.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook