Ho vam aprendre en temps del senyor Montoro, que admetia que sí, que l'Estat estava en deute amb Catalunya. El debat radicava en el quant. Seguint el mètode de càrrega-benefici, el dèficit fiscal absolut segons el Ministeri era de 4.046 M ? (un 2,1% sobre el PIB català) i, segons la Generalitat (que no considera despeses estatals centrals en calcular-ne una part assignada a Catalunya), de 6.144 M ? (el 3,1%). I el dèficit relatiu (o neutralitzat) de 9.892 M ? i els de 11.590 M?, respectivament (5% - 5,9%). Amb el mètode del flux monetari la Generalitat obté com a dèficit absolut 11.068 M? i, ajustat (relatiu), 16.570 M? (5,6% - 8,4%). I això era abans del 2014, quan caducà el sistema actual de finançament i el govern Rajoy evità reformar-lo al·legant dificultats derivades de la crisi del que ells ens deien «desafiament» independentista català. Cinc anys de retard.
El govern en funcions de Sánchez davant del problema fiscal català també s'ha enquistat, malgrat les promeses de proposar un nou model. Com? Reunint el Consell de Política Fiscal i Financera? Ningú no el demana perquè tothom sap que és un mecanisme unilateral de decisió. En el darrer s'hi van asseure amb una premissa impossible: «D'aquesta reunió d'avui, cap autonomia no en pot sortir perjudicada». Des d'aleshores Catalunya ha demanat sempre bilateralitat de reunions. A més de Catalunya, les CCAA es queixen del canvi en la normativa comptable de l'IVA que impedeix l'arribada dels cumquibus tot i la majoria absoluta del PSOE?
Mentrestant, aquests darrers anys, a Catalunya, les coses han anat de mal borràs. Amb el 155 i després. A mitjans de juliol passat, Josep Sànchez Llibre, en nom de Foment del Treball, reclamava a totes les administracions un impuls financer extraordinari de 10.000 M? per al quinquenni 2019-23, per acabar estructures estratègiques per a la competitivitat de l'economia catalana. Resulta, com sempre, que es tracta d'obres licitades temps ha, però que no s'han executat: Foment ha xifrat el dèficit inversor en els darrers deu anys en 28.000 M?. «És una autèntica vergonya que obres licitades fa deu i quinze anys encara no s'hagin executat», declarà Sànchez Llibre. I destacava com a més importants el corredor mediterrani, la xarxa de rodalies de Catalunya, els accessos ferroviaris als ports de Barcelona i Tarragona, la B-40 entre Abrera i Terrassa (quart cinturó o ronda del Vallès) i l'ampliació i finalització de la línia 9 del metro. I això per no parlar de la connexió AP-7 amb A-2 i d'aquesta amb la C-32, ni de la terminal satèl·lit de l'aeroport del Prat, ni del desdoblament de l'N-II per Girona ni del tram de la C-31 Tordera-Blanes-Lloret... El CAT-200 (Catàleg d'estructures bàsiques pendents d'executar a Catalunya, elaborat per la Comissió d'Infraestructures i Equipaments des de mitjans del 2015) registrava un balanç decebedor, sols corregible amb una inversió de 2.000 M?/any fins al 2013. «Així s'acabaria aquest tema crònic per falta d'inversió», subratllà Joaquim Llansó, president de la Cambra Oficial de Contractistes d'Obres de Catalunya. Segons la Intervenció General de l'Estat, en el període 2015-2018, l'Estat només ha invertit a Catalunya el 10,5%, una xifra llunyana del 16% que ens pertoca per població i del 19% que representa del PIB. A Madrid, en el mateix període, l'Estat hi va invertir fins a un 114% del que hi havia consignat, en un rànquing que lidera, seguida de l'Aragó (102%), i en el qual Catalunya se situa en la part baixa amb una mitjana d'execució del 65,9%.
A començaments d'agost el conseller d'Economia va haver d'ordenar una retallada de despesa del 6% amb l'ordre de tancament de caixa a tots els departaments; en donà explicacions del 21-VIII a la Comissió d'Economia del Parlament (parlà de priorització de despeses, de la qual es lliurarien els serveis bàsics i els sous dels funcionaris, més que de retallades) i explicà que ho portaria als tribunals del Govern central per l'incompliment de la llei orgànica de finançament de les CCAA. De fet, des de Madrid, es retenien de forma irregular 874 M? corresponents a bestretes del finançament del 2019 i 443 M? més de la liquidació de l'IVA del 2017; tot sumat, 1.317 M? que equivalen al pressupost de tres grans hospitals o de la conselleria d'interior. Uns recursos que no són de lliure disposició del govern espanyol ni són cap almoina: són diners ja recaptats, pagats pels catalans i que, per tant, corresponen als catalans, i es retenen de manera injusta amb l'excusa d'un govern en funcions. I el mateix passa amb d'altres CCAA, que tenen destinats 5.000 M?, segons es queixava Álvarez de Toledo pel tancament de l'aixeta. El bo del cas és que la ministra d'Hisenda, M. Jesús Montero, quan era consellera d'Economia d'Andalusia, feia la mateixa reclamació a Montoro! Pitjor: ara, a l'agost, amenaçà per carta la Generalitat d'intervenir-li els comptes amb l'excusa que l'executiu català podria incomplir els objectius de dèficit (0,1%), tot lamentant especialment la despesa per la implantació de pròtesis de maluc. «Si aquesta despesa s'ha disparat, després de les llistes d'espera, ben disparada està!», exclamà Aragonès assegurant, enutjat, que no retallarien en aquestes intervencions quirúrgiques.
Al setembre, un estudi del govern certificava que el 90% dels beneficis tributaris deriven de la regulació estatal, cosa que coarta les polítiques pròpies i deixa de recaptar un terç dels ingressos potencials. Per posar exemples concrets del darrer pressupost aprovat del 2017, l'IVA, a causa de les moltes exempcions i tipus reduïts marcats per l'Estat, va deixar de recaptar 3.892 M?; de l'impost de successions i donacions, essent on la Generalitat té més marge de maniobra, es deixaren de recaptar 806 M? a causa de la regulació estatal que conviu amb l'autonòmica. Aquesta regulació també incideix en l'impost de patrimoni, en l'IRPF i en les transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. Abans de les eleccions el govern va aprovar 15.000 M? per a les autonomies; 2.256 havien de ser per a Catalunya. Però només liquidà bestretes (875 M?) i no els deutes pendents com l'IVA. Per això el passat 5-XII proposava una gestió consorciada de les infraestructures: un òrgan gestor que cobri un cànon de les autopistes que acaben la concessió de fins a un 25% de l'import dels peatges actuals (es recaptarien 1.300 M?) i activar el consell rector del Prat. Flatus vocis? Ens escanyen i, encara, ens fan pagar la corda?
