31 de desembre de 2019
31.12.2019
Diari de Girona

Cartes

31.12.2019 | 00:41
Cartes

«Flipo» amb el pessebre de Girona
Elena Cassany Riera SARAGOSSA
Estimada Sra. Alcaldesa de Girona,
Em coneix des de petita i per tant sap que soc de Girona de tota la vida.
Fa 26 anys que em vaig casar amb un «manyo» i vivim a Saragossa. Els meus quatre fills, «manyos» també, parlen tots català. La llengua materna és massa potent com per renunciar a ella. No és qüestió de proposar-s'ho, surt del cor.
Com del cor surt el meu orgull de ser d'on soc, a pesar que no em sento gens independentista.
Si d'alguna cosa discuteixo amb els meus amics de fora Catalunya és que no admeto que em diguin que no som capaços de passar per sobre creences tant polítiques com religioses. Ens estimem i prou.
Doncs bé, la meva gran decepció ha sigut aquest any que amb gran orgull porto el meu marit a veure el mític pessebre de l'Ajuntament. Quina decepció! Hi heu posat llaços grocs? Què té a veure el nen Jesús amb aquesta «moguda»? Avui he sentit vergonya de ser de Girona. Em fa ràbia. Li ho havia de dir. Bon any.


No hi ha dret el que cobren els eurodiputats!
Joaquín Durall BANYOLES
Els privilegis dels eurodiputats i dels polítics són un abús i un insult a la ciutadania. Es poden saltar tots els semàfors en vermell que els hi dona la gana i quedar impunes. Es diuen «aforats». S'autoimposen ells mateixos els grans sous que volen i tot un seguit de privilegis econòmics que fa vergonya; aconseguint fins als 24.000 euros mensuals (quatre milions de les antigues pessetes).
En conèixer els privilegis d'un eurodiputat he sentit una vergonya mai sentida, i vaig a promocionar la creació d'un «programa d'ordinador», objectiu, just, sense privilegis, recte i honrat, ni de dretes ni d'esquerres, només d'objectivitats, perquè deixin de manipular-los aquesta sèrie de cacics aprofitats.
Tenim, només a Espanya, més de 76.000 polítics professionals, prenent-nos el pèl als pobres ciutadans, que només veiem els problemes que ells mateixos creen per distreure'ns del que veritablement és important.
«Per un programa d'ordinador i que ens governin i administrin objectivament i honestament els ordinadors! Fora les 17 inútils autonomies! Són una autèntica presa de pèl!».


Esperant el fred
Eulàlia Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí
Acabem d'entrar a l'hivern i estic veient Frozen II i a la sala de cinema la mainada riu cada vegada que hi surt el ninot de neu Olaf perquè els cau bé i es fa estimar. Un ninot de neu que si sortís a l'exterior es desfaria en uns segons. Fa calor. Han arribat els dies de finals de tardor i inici d'hivern a temperatures de més de vint graus i l'abric, com no, ens fa nosa.
Cada vegada les estacions s'allunyen més d'allò d'aquestes a què estàvem tan acostumats i que seguia el ritme tòpic de les seves les condicions climatològiques que la realitat, tot s'ha de dir, confirmava amb alguna excepció només de tant en tant. Mentrestant i enmig el desori creixent del canvi climàtic que cada volta ens afecta més, el fet d'haver pogut tornar a veure el terra ple de fulles rogenques aquesta tardor tot just finida ens ha reconciliat una mica amb un dels tòpics de sempre. Ara, ja encetat l'hivern, el dia que de debò arribi el fred i ens hàgim de posar bufandes i guants ens avindrem de gust per allò del compliment del tòpic que ens tranquil·litza. De moment, però, fa més aviat calor.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook