Ben aviat tindrem sobre la taula la inhabilitació de Quim Torra. És inevitable. Ell mateix l'ha buscada per tal de viure en conflicte permanent amb l'Estat espanyol. La seva presidència ha passat amb més pena que glòria. Va arribar al càrrec posat a dit per un Carles Puigdemont que buscava un activista per tal d'atiar el foc en la crisi que es viu a casa nostra arran del procés. L'actual president està molt enfadat amb els seus, perquè ja li busquen substitut quan ell voldria merder, de la qual cosa és un especialista.

Ara diuen que ja hi ha un conflicte obert entre JxCat i ERC per tal de veure com es resol aquesta situació. Si cau Torra, seria Pere Aragonès qui tindria la responsabilitat de dirigir el Govern de la Generalitat de Catalunya. Però això no agrada a JxCat, que voldria triar el substitut de Torra sense comptar amb l'opinió d'ERC.

Hom té la impressió que això acabarà en unes noves eleccions. I una vegada més pot haver-hi sorpreses en el convuls panorama polític català.

JxCat té un trumfo important. Puigdemont, des del Parlament Europeu, pot fer molta fressa i lesionar de valent els interessos republicans, que una vegada més arriben a la sortida amb un clar avantatge a les enquestes. Però ja sabem què va passar a les eleccions del desembre del 2017. ERC en un parell de mesos perdé entre 10 i 15 punts, la qual cosa possibilità que JxCat guanyés per dos escons els republicans.

Li arriba a ERC una altra oportunitat. Pere Aragonès gaudeix del vist-i-plau de Junqueras per ser el cap de cartell. Hi aspirava també el sarrianenc Roger Torrent, però la decisió sembla presa a Lledoners. Amb una bona implantació territorial, un partit cohesionat i farcit de càrrecs públics, ERC no pot desaprofitar aquesta ocasió. La incògnita serà saber si repetirà l'acord del 2017 o bé cercarà altres socis com el PSC i els comuns. Tot és obert en aquests moments i la patata calenta pot ser la investidura de Pedro Sánchez, que necessita l'abstenció dels republicans. De moment la CUP ja ha començat a fer la feina bruta i critica a tort i a dret la negociació PSOE-ERC. Els cupaires estan en contacte permanent amb Carles Puigdemont i quan obren la boca se'ls veu massa el llautó.

Per la seva banda, JxCat és una plataforma electoral de hooligans de Puigdemont. No té programa polític, ni cohesió interna ni líders importants, llevat del camp municipal. Però l'expresident tapa tots els forats amb grapats d'electors que el voten sobretot quan és cap de llista o s'implica en la candidatura. Des d'ara podrà fer política institucional des de Brussel·les i això pot tenir un pes important en la campanya electoral. En aquests moments Laura Borràs sembla la més ben posicionada per ser candidata a la Generalitat, però l'ombra de la inhabilitació la persegueix per culpa del seu pas per l'Institució de les Lletres Catalanes a causa d'unes presumptes irregularitats en 18 contractes que va adjudicar a dit un seu amic.

A l'altra banda, el PSC pot liderar el sector constitucionalista, atès que Ciutadans viu una crisi d'una magnitud incalculable en aquests moments i els seus resultats poden ser pèssims. Miquel Iceta està jugant un paper en la possible abstenció d'ERC i no es pot descartar que la seva formació arribi a una entesa per provocar un canvi de Govern a Catalunya. Els comuns semblen decidits a jugar-hi a favor.

Es parla també que podria sortir alguna formació nova que busqui l'entesa amb Madrid. Manuel Valls es postula ja com a candidat, però els experiments amb gasosa no són fàcils en política.