No recordava que en tots aquests anys de col·laboració quinzenal amb el Diari de Girona -i ja en van 12- mai havia tingut la responsabilitat ni l'honor d'acomiadar l'any l'últim dia. Anem per feina, doncs. En primer lloc, els desitjo a tots vostès, els nostres imprescindibles i estimats lectors, que avui tinguin molta sort i que els toqui una bona mossegada de la Grossa. Però a més d'això, també voldria que el 2020 els porti, sobretot, molta salut, felicitat i material de lectura intel·ligent i entretingut. I a tots aquells que no ens llegeixen encara, els desitjo que siguin finalment il·luminats i que aviat es converteixin en membres de la «nostra» comunitat.

Als presos polítics i als polítics exiliats, els desitjo que el seu calvari acabi el més aviat possible. Cada dia sembla més evident que Espanya ha portat molt malament la seva relació amb Catalunya i que, de fet, l'estat és el màxim promotor de l'independentisme -sobretot des que el 2010 es va carregar l'Estatut que fins i tot el Rei Juan Carlos havia signat. Entre la poca fiabilitat de les seves intencions, l'incompliment constant de les seves promeses i la nul·la eficàcia de les seves actuacions -que van des de no trobar les urnes que vam fer servir l'1-O a totes les irregularitats que han comès durant «el procés» o, més recentment, les detencions il·legals dels CDRs. El «Gobierno» (del color que fos) es retrata pràcticament cada dia com un dels més ineficaços d'Europa, tot deixant la «marca Espanya» a l'alçada del fang.

A Catalunya li desitjo que el 2020 sigui l'any que se li reconegui el dret a decidir, mitjançant el vot dels seus ciutadans, el que vol ésser i que la seva decisió «vagi a missa». Hi ha moltes opinions encara sobre què decidiran els catalans el dia que els deixin fer-ho. Però està clar que ni el resultat del referèndum de l'1-O ni les enquestes són veritables indicadors de les intencions del poble, que no ha tingut realment una oportunitat encara d'expressar-se lliurement. O bé votaven (responien a les enquestes) per protestar o ho feien (o fins i tot no ho feien) per por -por a la reacció d'un estat que fins ara s'ha mostrat molt poc disposat a acceptar un resultat contrari als seus interessos.

A Espanya, li desitjo que finalment trobi la manera de resoldre el conflicte que té amb Catalunya amb la política, que és l'única eina que podrà solucionar-lo de forma definitiva i satisfactòria per a tothom. I quan la solució sigui un fet, li desitjo que trobi el camí per convertir-se en el país que els seus ciutadans es mereixen. A la resta del món li desitjo que s'acabin les guerres i la fam. Que cap ésser humà hagi de patir i que el nostre planeta es recuperi aviat dels tràngols que li fem passar. Feliç any nou!