A Presidentorra li passa el mateix que a Bruce Willis a El sexto sentido, que ell és l'únic que no sap que està mort. Bruce Willis era un cadàver literal, un fantasma, però com que ell no ho sabia, s'estranyava que ningú li fes cas, cosa que a vegades i amb segons qui és un avantatge, però que si passa sempre és preocupant. Presidentorra és un cadàver polític i ell encara no se n'ha assabentat, per això s'estranya que fins i tot a dins del seu partit ja tractin la seva substitució. Només li estranya a ell, és clar, perquè la resta de polítics de JxCat -no diguem de la resta- el tenen per inhabilitat, amortitzat i liquidat, per això parlen d'ell com si ja no hi fos -de fet no hi és-, probablement fins i tot en la seva presència. Així d'invisible i insignificant s'ha fet a ulls de tothom. Presidentorra observa astorat com al seu voltant ja tracten la seva substitució i no se'n sap avenir.

-El president soc jo! Encara soc viu! Soc aquí! Que em sentiu? Eo?

No el senten, és clar, perquè ningú no sent els morts. Els morts físics potser sí, amb molta fe i una ouija. Però els morts polítics tenen més difícil fer-se escoltar pels vius, entre altres coses perquè ningú té ni punyeteres ganes d'escoltar-los. Un president que tothom sap que en pocs dies serà inhabilitat per la justícia no mereix ser escoltat si no és per demanar una làpida ben bonica, que per descomptat anirà a compte de tots els catalans, com ha de ser. «Aquí descansa qui no va fer res més que descansar» seria un bon epitafi.

Presidentorra ignora fins a tal extrem el seu estat de finat que es molesta a enviar whatsapps als diputats de JxCat, en això supera Bruce Willis: «Em sembla una mica penós que no es planti cara a la meva inhabilitació», diu l'home. Imagino l'ensurt dels pobres diputats rebent un missatge del més enllà, més d'un es deu dutxar amb aigua beneïda per foragitar el maligne. El molt il·lús de Presidentorra no sap que els whatsapps que envien els morts només serveixen perquè els vius els reenviïn farcits d'emoticones de riure.

Ser un cadàver polític és pitjor que ser-ho de debò. Dels morts biològics ningú en parla malament, mentre que dels morts polítics no hi ha ningú que no se'n rigui.