La Viquipèdia defineix la convalescència com «el temps que va des del final de la malaltia fins a la recuperació completa de la salut». Hi ha aquí un problema de fronteres, ja que ni la malaltia ni la salut són regions que acabin i comencin en un punt quilomètric exacte. Hi ha entre una i altra un continuum difícil de segmentar. De vegades, en la salut hi ha més patiment que en la malaltia i viceversa. Però la definició, encara que aproximada, ens val per acotar de forma aproximada un estat mental i físic en el qual hauríem d'instal·lar-nos per sempre. Hom es refà de tot, i no només de la grip o de mals més seriosos. Es refà, per exemple, del Nadal. Aquesta pau que queda després dels sopars i els dinars familiars, aquest silenci espiritual que arriba fins i tot de carrers buits, aquesta tristesa creativa deixada per l'anterior onada de l'eufòria, constitueixen una forma de refer-se. Que bé que es troba un aquí, en aquest aïllament una mica ressacós provocat pels excessos alcohòlics i alimentaris dels dies passats! Tant de bo fos possible mantenir-se en aquest estat mig zen la resta de la vida!

Hom es refà també de l'èxit i es refà del fracàs i es refà dels amors trencats o recosits i de les demesies venèries que comporten. Durant la convalescència es produeix una minva de la identitat molt saludable. Ets tu, és clar, però molt menys tu que quan et trobaves a la part alta de la sínia, cridant al món la teva importància, observant els teus congèneres d'allà baix com formigues a les quals podries aixafar amb un dit, si el braç t'hi arribés. Molt menys tu també que quan vares descendir cap a les profunditats de la depressió, on el jo es va quedar com un mitjó de llana rentat a vuitanta graus de temperatura.

La convalescència implica una disminució quantitativa del jo. Com menys jo tinguis, menys mal et faran els altres i te'n faràs a tu mateix. És per això que la convalescència per la pèrdua temporal del jo és una de les més agradables de la vida. No hi ha res més esgotador que el manteniment d'aquest pronom personal de la primera persona del singular. Quan el jo emmalalteix, comprens la magnitud del tu. Visquen les malalties, en fi! Demanem als Reis una convalescència llarga.