Des de fa dies, Oriol Junqueras hauria de ser a casa i a punt d'exercir d'europarlamentari. Però, noi, no volen desembolicar la troca... L'Advocacia de l'Estat ha acabat dient que sí, que hauria de sortir, però ha acabat passant la pilota a la JEC i, pel mateix preu, considera vàlida la sentència del Suprem.

L'Advocacia hauria d'haver tingut en compte l'opinió del catedràtic Javier Pérez Royo, que insisteix que, des del 13 de juny, el líder d'ERC està detingut il·legalment i que si el Suprem s'entesta a no anul·lar-li la sentència, ja veus, rebrà un nou clatellot contundent del TJUE.

Que ses senyories del Suprem fessin cas a Pérez Royo, i als altres juristes que reclamen la llibertat de Junqueras, semblaria el més assenyat. Però sembla difícil que tots plegats, de cop i volta, tinguin una epifania, acatin el que els mana Europa, deixin sortir l'eurodiputat i eliminin la sentència.

Si tot això acabés passant, Marchena quedaria amb el cul a l'aire i, tots els implicats, haurien d'admetre una part de les irregularitats i les vulneracions comeses durant el judici. Seria un canvi d'actitud que, la veritat, no encaixa gens amb l'arrogància, l'afany venjatiu, les ganes d'humiliar i d'escarmentar els presos polítics -sentència inclosa- que han mostrat durant el procés.

Tant de bo, però, el Suprem opti per acatar, rectificar i assumir el que ara li pertoca: la immunitat i la llibertat per a Junqueras. Val més que facin això que embolicar-se en una fugida absurda cap endavant, a l'espera que Europa els torni a deixar estabornits. Amb un K.O. tècnic que serà brutal i definitiu.