Primer va ser la decisió, l'any passat, de tancar el grup de P3 a l'escola de Font de la Pólvora «per falta d'alumnes». Una proposta especialment greu en un barri amb dèficit de serveis i on l'escola s'ha convertit en un dels principals nuclis de socialització. Ara, Ensenyament s'ha proposat tancar tres línies de P3 més a tot Girona: una al Montfalgars, una altra al Marta Mata i, el més greu, la de l'escola Balandrau, que és de línia única i que podria suposar, a la llarga, el tancament de l'escola. Una escola que pel seu projecte educatiu «diferent i singular» -emmarcat en la línia Escola Nova 21- s'ha convertit en un referent per a moltes famílies, algunes de les quals veuen amb preocupació com potser hauran d'escolaritzar els seus fills petits en un centre diferent del que ja van els seus germans grans, o bé canviar-los a tots d'escola.
Per molta baixada demogràfica que hi hagi, tancar línies de P3, especialment si son úniques, és sempre una mala notícia. L'ensenyament públic és això, públic, i no se li pot buscar el mateix rendiment que si fos una empresa privada. Hi ha motius d'equilibri social, de pluralitat de l'oferta i de respecte a les famílies que justifiquen mantenir grups oberts, encara que sigui abaixant les ràtios. Una cosa és adaptar l'oferta a la demanda i una altra, molt diferent, és tancar escoles que es troben en ple funcionament. Per tant, tot el suport als pares i mares del Balandrau.
