02 de gener de 2020
02.01.2020

La pluralitat segons TV3

02.01.2020 | 00:33

Tenim uns mitjans públics sans i plurals. Aquesta és la valoració que va fer la presidenta de la CCMA, Núria Llorach, en l'última comissió de control del Parlament, sobre les bones xifres d'audiència de TV3. És la cadena més vista a Catalunya segons l'últim baròmetre del CEO. Això és cert. Però qui veu TV3? El mateix CEO constata que el 82% de catalans i catalanes que tenen a TV3 com a canal de referència voten per formacions partidàries de la independència. Les persones que voten per altres formacions i veuen la nostra televisió pública no arriben al 12%. Això no sempre ha estat així. Si ens endinsem en aquesta mateixa enquesta, comprovem que el 2005, el 61,4% dels votants del PSC, el 34,7% dels del PP i el 74,4% dels d'ICV tenien TV3 com la seva cadena de referència.
Els informes que encarrega periòdicament la CCMA, però també els que elabora el CAC, insisteixen en la seva pluralitat però constaten al mateix temps situacions totalment anòmales. Per exemple, que pràcticament totes les entrevistes que va fer entre setembre i octubre de 2018 el programa Tot es mou van ser a polítics o entitats sobiranistes. Front a 13 entrevistes a representants d'ERC i 13 del PDeCAT, només es va entrevistar dos de Ciutadans i un del PSC.
Si s'analitza la resta de la programació es constata que, en el cas de TV3, el 91,7% de les entrevistes es van concentrar a l'ANC, Òmnium i entitats sobiranistes com l'Associació Catalana pels Drets Civils. A Catalunya Ràdio el percentatge va ser del 89%. Si anem una mica més lluny i analitzem la forma en què es tracta la informació, trobem situacions que expliquen aquests percentatges cada dia. Un parell d'exemples. Catalunya està immersa en una setmana de disturbis que deixa imatges inèdites de foc i violència al carrer. La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, valora el que està succeint a Els Matins de TV3. I ho fa de manera positiva. Segons el seu peculiar punt de vista, aquesta violència permet «fer visible la causa de la independència». La presentadora no replica res, fa que sí, com passa sempre en aquests casos. Com si el que estigués dient Paluzie fos el més normal del món. Tampoc diu res el presentador del programa Més324 quan un dels seus tertulians, Jordi Cabré, afirma que no significa el mateix dir democràcia en castellà que en català. Fins i tot li dona la raó fent una brometa.
Si fos una representant de Vox la que justifica uns episodis violents, la reacció de la presentadora seria la mateixa? Què passaria si un tertulià digués a TV3 que els catalanoparlants són menys demòcrates? S'assumirien amb la mateixa naturalitat aquestes afirmacions?
Hi ha alguna cosa que no funciona a Catalunya quan no només s'utilitzen els mitjans de comunicació públics finançats per tota ciutadania per reflectir el punt de vista d'una sola part sinó per imposar un relat que relativitza la violència o la qualitat democràtica d'una comunitat lingüística. Quan els seus professionals no només no s'abstenen de fer manifestacions polítiques en públic, com els exigeix el Llibre d'Estil de la CCMA, sinó que fins i tot qualifiquen de «botifler» o insulten en xarxes socials els líders polítics que no els agraden.
Catalunya necessita uns mitjans de comunicació públics de qualitat, que siguin valorats i estimats per tota la ciutadania, voti a qui voti. Que recullin totes les veus i preocupacions. Per què el FAQS dedica les seves gairebé quatre hores d'emissió cada nit de dissabte a parlar només del monotema? Catalunya és líder en llistes d'espera sanitàries i de dependència. La pobresa ha batut el rècord dels últims 15 anys i s'ha situat en un 21,3%. Però d'això gairebé no es parla en els nostres mitjans públics, on només interessa dirigir-se a una part de la població: la que s'embolica en una estelada encara que som tots i totes els que financem amb els nostres impostos els més de 310 milions d'euros que ens costa a l'any.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit