03 de gener de 2020
03.01.2020

He somiat un 2020 millor per als gironins i tot Catalunya

03.01.2020 | 00:48

El poeta anglès Eduard Young escriví al segle divuit: «Cada nit morim; cada matí naixem novament; cada dia una nova vida». Esmento aquesta frase del creador de l'obra poètica Night Toughts que traduït és Pensaments nocturns, perquè, malgrat tot, estic content havent-hi esguard que un any sencer més jo mateix i tots vostès, amables lectors, hàgim estat fruint de la benaurança de néixer cada matí novament. Fa un any, a les primeries del 2019, ara esgotat, vaig escriure que havia tingut un somni, tal com digué l'extraordinari defensor dels drets civils de la comunitat de color als Estats Units Martin Luther King, i tanmateix aleshores vaig escriure tot seguit que la meva sobtada proclama no gaudiria, ni de bon tros, de la transcendència que va tenir la seva: « I have a dream»: «Tinc un somni». En acabar l'any 2019 el meu somni no ha esdevingut en quelcom real: El Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, no ha deixat de viatjar a Waterloo per rebre instruccions de l'altre president d'aquesta estranya presidència bicèfala, Carles Puigdemont, qui de manera evident continua essent partidari del «com pitjor, millor», i, malauradament, no ha començat a governar. No ha deixat de fer discursos ideològics per a la meitat de la població catalana, ni ha abandonat el discurs victimista, de confrontació i de crida a la desobediència civil institucional i de la població. No ha començat a treballar de debò per tots els catalans. No ha posat els mitjans adients perquè les escoles que hi ha a les contrades catalanes en barracons assoliren unes instal·lacions dignes per als seus alumnes. No ha impulsat un marc de seguretat jurídica i estabilitat política a Catalunya perquè les empreses que van marxar a causa de la declaració unilateral d'independència retornessin, i perquè el flux d'inversió estrangera tornés als nivells anteriors; ans al contrari, amb les seves contínues declaracions: «Ho tornarem a fer», ha causat que no retornin i que les inversions estrangeres es mantinguin en mínims històrics. En moltes ocasions em voleteja pel meu cap calb una qüestió: de debò els diputats i diputades independentistes no disposaven de cap altra persona per tal d'exercir un càrrec important i transcendent d'allò més com el de president de la Generalitat de Catalunya?

El poeta libanès Kalil Gibran escriví al segle dinou: «La tristesa és un mur entre dos jardins». L'incompliment del meu somni per l'any 2019 que acaba de fer coll de figa m'ha originat tristesa, però de bo desitjo que no sigui res més que un mur entre el jardí d'aquella catalanitat perduda, la del seny, la prudència i la intel·ligència, i el jardí que esdevindrà amb el retorn d'aquella catalanitat perduda, culta i pràctica que va convertir el nostre país en pròsper, ric i admirat arreu d'Espanya. Aquest és el somni que he tingut: un any 2020 millor per a tots els gironins i tot Catalunya. Mentrestant pensem tots plegats en un altre missatge que escriví el poeta Khalil Gibran: «Si de nit ploreu pel sol, les llàgrimes no us deixaran veure els estels».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook