Les festes de Nadal tenen un component molt particular. Són els diversos pessebres vivents que es representen a diferents viles de la demarcació de Girona. A Castell d'Aro, Bàscara, Pals, Llers, Campdevànol o Brunyola, entre molts altres pobles, el Nadal es veu enriquit amb aquestes representacions plàstiques d'una gran bellesa, on els seus habitants representen el naixement de Jesús.

El passat 1 de desembre, el papa Francesc ens va oferir la Carta Apostòlica, «El bell signe del pessebre», sobre el significat i el valor del pessebre.

Les representacions dels pessebres vivents ens presenten les diverses escenes que podem contemplar, i que són, com ens deia el Papa en el seu text, «com un Evangeli viu». I és que des de l'anunciació, amb l'àngel que anuncià a Maria que seria la Mare de Déu, fins a l'últim dels quadres nadalencs, el recorregut dels pessebres vivents ens convida a «la contemplació de l'escena de Nadal», com ens diu el Papa. La bellesa de la representació del naixement del Senyor i els altres quadres del cicle nadalenc ens invita a «posar-nos espiritualment en camí». I tot i que, segurament, els qui visiten els pessebres, tan bells tots ells, no seran creients, sí que tots queden meravellats de la formosor, la creativitat i l'esforç de la gent que representa els diversos passatges dels pessebres.

En la seva Carta Apostòlica sobre el pessebre, el papa, com si estigués pensant en aquestes representacions que tenen lloc a les comarques gironines, ens encoratja a fer realitat «la bella tradició de les nostres famílies, que en els dies previs al Nadal preparen el pessebre». I també, com si pensés en aquestes representacions, el papa Francesc ens recorda que (tant si és amb figures de fang o amb personatges reals), el pessebre «és realment un exercici de fantasia creativa, que utilitza els materials més diversos per crear petites obres mestres plenes de bellesa».

La imatge plàstica i bella del naixement, als diversos pessebres, ens recorda el primer Nadal, quan «Jesús va ser col·locat en un pessebre, paraula que procedeix del llatí, praesipium». Per això «el fenc es convertí en el primer llit per a aquell que es revelarà com el pa baixat del cel». D'aquí que sant Agustí, en un dels seus sermons, com ens recorda el papa, ens diu que Jesús, «posa't en el pessebre, es va convertir en aliment per a nosaltres».

La representació dels pessebres a les comarques gironines ens recorda la primera representació vivent del naixement del Senyor, que sant Francesc d'Assís va recrear a la vall de Rieti, amb el bou i la mula, en una gruta que recordava el paisatge de Betlem.

Com ens diu el Papa en la seva Carta Apostòlica: «D'aquell pessebre de Nadal de 1233, tots van tornar a les seves cases plens d'alegria». També, n'estic segur, tots els qui visiten els pessebres de Peralada o de Brunyola tornen a casa plens d'alegria, ja que aquestes representacions són, com ens diu el Papa, «una invitació a tocar la pobresa que el Fill de Déu va triar per a si mateix».