Cartes

PEP MARTORELL i CLAPAROLS Santa Coloma de Farners

Per decisió de persones que desconec d'aquest col·lectiu, han cregut oportú llogar un local de dimensions importants: concretament 1.500 m2, segons fonts del mateix Consell (publicat al seu lloc web).

El local pel qual s'han decidit té una antiguitat superior als 40 anys. No s'hi han executat mai reformes de millora. Presenta una imatge deplorable.

La inversió que caldrà fer en instal·lacions superarà el milió d'euros, tenint en compte que el cost a causa del mal estat de l'immoble no baixarà de 700 €/m2.

Tot i així, l'entorn del local continuarà tenint mancances.

Hi treballaran més de 100 persones. Actualment és dificultós aparcar-hi i no hi ha possibilitat de crear-hi aparcaments.

La ubicació no és cèntrica. Té tots el hàndicaps d'una zona cèntrica però alhora no pot contribuir a donar vida als comerciants i a altres col·lectius.

Contracte lloguer. Es parla que s'ha signat per uns 20 anys i que la renda mensual voltarà entre 3.500 i 4.000 € més IVA.

Tenint en compte que l'Ajuntament de Santa Coloma de Farners disposa de solars en propietat aptes per a equipaments, la millor opció hauria estat la cessió d'un solar amb l'exempció d'impostos municipals.

Aleshores s'hauria pogut fer un vestit a mida amb cara i ulls, en lloc d'un nyap.

Tot plegat fa pudor de cremat...

Aniversari de la llei antitabac

Fernando Guerrero Barrio Girona

Quan es compleixen nou anys des de la implantació de la nova llei antitabac al gener de 2011 ha tornat a pujar la xifra de fumadors/es, en els últims tres anys d'un 21% al 23%, fet que demostra que la llei necessita de nou una reforma amb noves restriccions. També es necessita un major seguiment i control dels governs responsables del seu compliment, ja que hi ha una gran deixadesa i relaxació que facilita l'augment de fumadors.

El tabac és, sens dubte, l'addicció més mortal que existeix al costat amb les drogues, ja que són més de 50.000 morts a l'any pel tabac i el càncer de pulmó el més habitual, cal mentalitzar els fumadors habituals amb campanyes informatives a través dels mitjans i les xarxes socials, medi aquest habitual dels joves i així evitar la seva iniciació en aquest hàbit, també estaria bé augmentar el preu del paquet, el tabac d'embolicar i aplicar l'envàs neutre recomanat per l'OMS el 2008, etc.

Després d'aquests nou anys també ens han demostrat que cal prohibir fumar a les terrasses, ja que no compleixen la normativa, ja que en la majoria de casos estan totalment tancades, així com els estadis de futbol, parades de bus i esdeveniments esportius i vigilar el compliment als hospitals.

Finalment com a exfumador des de fa quaranta-sis anys vull recomanar als joves que no s'iniciïn en aquest hàbit, ja que encara que de jove no es notin les conseqüències, de gran et fastiguejarà la vida, el tabac té memòria.

Mort digna

salvador tarradas gualta

Samuel Johnson i Franz Kafka van ser dos escriptors que comparteixen el fet d'haver escrit, en algun moment, sobre llurs malalties. Efectivament, Kafka -en el seu Dietari-, va demostrar enteresa narrant fil per randa el procés evolutiu de la malaltia tuberculosa que l'hauria d'acabar matant ben jove. Quan el dolor era insuportable, va dir al seu metge: «Mata'm, o seràs un assassí».

S. Johnson (1709-1784), talment com ho faria un patòleg clínic, va descriure tots els signes i símptomes evolutius de la seva malaltia -hidropesia- en un text que titulà Aegri efemeris (Diari d'un malalt). Johnson també va ser un avançat que parlà d'eutanàsia quan, poc abans de morir, escriví: «Aquells que s'han esforçat a ensenyar-nos a morir bé, ens han ensenyat poc a morir amb dignitat; així, tan sols puc esperar que una vida satisfactòria pugui acabar, finalment, en una mort plàcida».

William Faulkner (1897-1962) va escriure que per fer una persona en calen dues, però tan sols en cal una per morir (As I lay dying). La realitat ens ensenya que no sempre és així i que sovint cal ajut per morir dignament. Els poders públics progressistes haurien de legislar d'una vegada per regular l'exercici d'aquest dret a la mort digna que té qualsevol persona.