05 de gener de 2020
05.01.2020

Autopistes de franc

05.01.2020 | 06:00

És comprensible que els usuaris celebrin la gratuïtat de les autopistes. Ens encanten les coses de franc. Només cal veure com la gent es llença de cap als bufets lliures quan els paga un altre. El que no és tan comprensible és que el ministre de Foment, José Luis Ábalos, també celebri el recent alliberament del peatge en més de 400 quilòmetres d'autopista, principalment a l'arc mediterrani. En una entrevista publicada diumenge passat al diari Levante-EMV, reconeixia que «amb la fi del peatge, el previsible és que el trànsit augmenti a l'AP-7 un 30%». I admetia que «no ens hem plantejat res» sobre com es finançarà en el futur. Ábalos és un polític sensat, però en aquesta ocasió em sembla una irresponsabilitat que un ministre reconegui que «no tenim cap proposta» quan han disposat de temps de sobres per estudiar fórmules alternatives al pagament d'un peatge a una empresa privada. Fa anys que es coneixia el termini de la concessió. Coincideixo amb el que Manel Nadal, un expert en infraestructures i mobilitat, ha escrit a Twitter: «Trobo un error aixecar els peatges de les autopistes sense una alternativa pel seu manteniment. Els bascos van posar peatge tou. Després d'un temps de gratuïtat, costarà Deu i sa mare posar un peatge de manteniment».

En vint mesos, quasi mil quilòmetres d'autopista deixaran de ser de pagament, cosa que equival a més d'un terç dels actuals. El setembre de 2021, només s'haurà de pagar per anar de Saragossa a Bilbao, en autopistes d'Astúries i Castellà i Lleó i pocs trams més. Gratis total per a l'usuari a quasi tot Espanya. Un luxe. Com si anéssim sobrats de diners. Deurem ser el país europeu amb més quilòmetres d'autopista de franc. A tots els països d'Europa, l'ús de les vies ràpides es paga. Amb un peatge directe (a França la major part dels seus 11.000 quilòmetres d'autopistes són de pagament, i força car) o amb una vinyeta anual. El problema d'Espanya ha sigut el greuge comparatiu. Mentre en unes zones hem pagat peatge des que es van inaugurar a principis dels anys setanta, en altres, les construïdes a partir de la segona meitat dels anys vuitanta, es va aplicar irresponsablement el gratis total. I, com que no hi ha polític capaç de fer pagar un peatge a aquells usuaris que sempre han tingut l'autopista gratis, el més còmode, però també més imprudent, és aixecar les barreres a tothom i afegir més despeses a uns comptes públics altament endeutats i amb dificultats per atendre les necessitats socials més bàsiques. Hi ha fórmules mixtes (peatge tou, vinyeta) molt més raonables.

La gratuïtat de les autopistes també causa un perjudici mediambiental. El mateix Ábalos ha admès que el trànsit augmentarà un 30%, que és el que ha passat a l'AP-1 de Burgos des que es va alliberar. Molta cimera sobre el clima, molts propòsits de lluitar contra el canvi climàtic per acabar fomentant l'ús del vehicle particular. Populisme de manual. Pensem en el moment que s'alliberin les autopistes catalanes, el setembre de 2021. Si ara anar dues persones, i ja no dic tres, de Girona (o Figueres) a Barcelona surt més a compte el vehicle particular que el tren, imaginem-nos el que passarà amb l'autopista de franc. No oblidem el que va dir l'escriptor vietnamita Viet Thanh Nguyen a El simpatizante: «No hi ha res més car€que allò que s'ofereix gratis».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook