Oda a Espanya
Josep Baella Isanta GIRONA
Escrita per Joan Maragall, al 1898. Comença fent al·lusió a la insensibilitat de l'Espanya monàrquica i centralista respecte a les diferents nacionalitats i les seves llengües: «Escolta, Espanya la veu d'un fill que parla en llengua no castellana: parlo en la llengua que m'ha donat la terra aspra. En aquesta llengua pocs t'han parlat; en altra, massa».
I acaba el poema amb un clam a la desintegració d'Espanya o, si més no, a la pèrdua de la seva identitat tal com l'havia concebuda fins a aquell moment: «On ets, Espanya? -no et veig enlloc. No sents la meva veu atronadora? No entens aquesta llengua -que et parla entre perills? Has desaprès d'entendre els teus fills? Adeu, Espanya!».
A Galícia, Rosalía de Castro publica el 1872 Follas novas, poemes en idioma gallec. En aquesta obra arremet rabiüdament contra la incomprensió cap a Galícia i els seus homes. Ens transmet la profunda pena que sent la poetessa pels segadors gallecs, que en busca de menjar i salari, de sega en sega, van a Castella. Allà, moltes vegades, seran discriminats i maltractats. Galícia pateix la sagnia que suposa l'emigració. Veiem uns fragments:
«¡Castellanos de Castilla, tratade ben ós gallegos: cando van, van como rosas; cando vén, vén como negros!
Foi a Castilla por pan, e saramagos lle deron; déronlle fel por bebida, peniñas por alimento. Déronlle, en fin, canto amargo, tén á vida no seu seo...¡Castellanos, castellanos, tendes coraçón de ferro!
Probe Galicia, non debes chamarte nunca española, qu'España de tí s'olvida cando eres, ¡ay! tan hermosa».
Marc Tul·li Ciceró digué: «No conèixer la història és com ser un nen tota la vida».
Canvis
Eulàlia Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí
Movent-me per les medines de ciutats marroquines m'he adonat de com hi perduren els oficis artesanals, a la vegada que puc contemplar el treball sobre la fusta, la pedra, la llana o els teixits fet amb les mans i els pocs estris de sempre sense necessitat de ben bé res més; tota una gamma d'oficis que pots observar als tallers oberts al carrer a la vista de tothom.
Sembla que el temps vagi amb un altre ritme, que la forma de viure hi sigui una altra de la nostra, tot i ser al mateix planeta. Un dia d'aquest Nadal a la ciutat de Sale teníem vint graus. El jove que ens guiava cap a la madrassa ens va dir que era pel canvi climàtic, que ell de petit passava fred i sovint plovia. Pluja que tampoc cau a Austràlia i que amb l'ona de calor està empitjorant els efectes dels incendis forestals del sud-est i s'està emportant vides humanes.
Fantasmades
Joan Boronat Lecha BLANES
El pitonís Pere Lladó diu (DdG Opinió 31-12-2019): «Ben aviat tindrem sobre la taula la inhabilitació de Quim Torra. És inevitable», i hi afegeix: «el 2020 hi haurà eleccions catalanes». També fa una espectacular reflexió i uns comentaris sobre les picabaralles entre ERC i JxCAT, que tan agraden a molta gent.
Doncs, ves per on, com que tothom té dret a fer el fantasma, jo també tinc dret a creure que puc endevinar el futur i auguro que no hi haurà inhabilitació, i per tant, no caldran eleccions. Eleccions autonòmiques, vull dir, estatals és una altra història.
No hi haurà inhabilitació perquè com s'està demostrant amb les recents resolucions de la justícia europea, els tribunals espanyols no paren de fer el ridícul, i la denúncia contra el MHP Torra per fer servir el lliure dret de manifestació, demanant la llibertat dels, per alguns, considerats presos polítics, per altres, polítics presos, però, al cap i a la fi, persones. Com que té tot el dret com a individu, i l'obligació com a president de la Generalitat, de demanar públicament justícia, aquesta denúncia i inhabilitació pendent de ratificar, a part d'il·lògica i ridícula, és completament il·legal.
Com algú diria, eleccions? Això no toca.
