05 de gener de 2020
05.01.2020

Més escoles públiques

05.01.2020 | 00:01

Les famílies de l'escola pública Balandrau de Girona estan en peu de guerra. El Departament d'Educació els ha anunciat que tancarà l'única línia de P3 l'any vinent –en una escola que només té nou anys de vida. L'argument és econòmic, però el Departament també diu que ha baixat la natalitat. En teoria sobren places.
Situada a la zona de Domeny (també hi van alumnes de Sant Narcís i de Santa Eugènia), l'escola Balandrau és un dels centres més sol·licitats en primera opció. Vinculat al moviment de l'Escola21, el projecte pedagògic ha engrescat força famílies i la prova és que l'any passat setze d'elles es van quedar fora. Malgrat la baixada general, a la zona la natalitat no ha disminuït, i està previst que creixi en habitants. Avui l'escola és plena. I els futuribles han pres la forma del neguit: i si és un primer pas per tancar l'escola i reubicar els alumnes en altres centres?
A l'espera de què faci el Departament, les escoles concertades de la zona, amb molta menys demanada, no preveuen cap retallada, ni l'escola concertada de Bell-lloc, que segrega per gènere. Dit d'una altra manera, si les previsions més funestes s'acompleixen, més d'una família optarà per anar a la concertada. I ho farà per una barreja de possibles, de desconfiança vers el sector públic i de proximitat domiciliar, la qual cosa seria una derrota (una altra) per als ciutadans que se la juguen per una escola pública innovadora.
El cas no és nou. Arreu del país, sobretot a Barcelona, multitud de famílies han apostat per escoles públiques de nova planta. Sovint allotjades en barracons, mestres i famílies han tirat endavant projectes arriscats, moderns, i han demostrat que ni l'espai ni les ràtios altes no han estat un impediment per sortir-se'n. Escoles que propugnen un futur model de societat basat en la justícia social, en la igualtat de gènere, en l'accés universal a les prestacions públiques. Escoles de futurs ciutadans lliures, capaços i compromesos.
Penalitzar aquesta mena d'escoles, és el cas de la Balandrau, suposa un pas enrere. Si es tanca la línia de P3, els germans petits dels nens que ja hi estan escolaritzats hauran d'anar a una altra escola. I si es tanca definitivament l'escola, els nens que han estat nou anys a la Balandrau tindran un sotrac pedagògic –segons on siguin reubicats. Perquè s'ha d'entendre que una baixada de la demanda (i no és el cas) no ha de repercutir en un tancament. L'ensenyament públic hauria de ser sagrat, i si un any hi ha poca demanda és una oportunitat d'or per abaixar les ràtios. És una vella reclamació del professorat d'arreu del país, ja que menys alumnes garanteix una millor qualitat d'atenció.
El Departament d'Educació hauria de deixar clar per quin model educatiu aposta. Així com la sanitat pública ha d'arribar a tothom, l'escola també. L'escola pública catalana, que sempre ha estat un espai integrador, anivellador, un espai on imaginar un futur millor per a tothom: no mereix que s'hi jugui en nom dels diners.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook