06 de gener de 2020
06.01.2020
ÚLTIMA HORA
El jutge de vigilància penitenciària retira el tercer grau als polítics presos

Cap a un nou Estatut dels treballadors?

06.01.2020 | 06:00

El dilluns 30 de desembre se signava pels secretaris generals del PSOE i Unides Podem el document «Coalició progressista. Un nou acord per a Espanya», el pacte de legislatura per als propers quatre anys si el candidat a la Presidència de Govern, Pedro Sánchez és investit durant la sessió de ple de Congrés dels Diputats convocada per als dies 4, 5 i 7 de gener .
Vaig, amb la brevetat d'un article periodístic, a l'examen d'aquells continguts «urgents» que en la seva translació al marc jurídic normatiu significarien la modificació de diversos preceptes de la llei de l'Estatut dels treballadors o bé tindrien rellevància sobre la seva interpretació i aplicació. El punt central de referència per a la meva anàlisi és l'apartat 1 del document, que porta per títol «Consolidar el creixement i la creació d'ocupació de qualitat». Es fa expressa menció a l'elaboració d'«un nou Estatut dels treballadors del segle XXI», amb indicació de les línies marc que han de guiar-la, per passar posteriorment a la contundent afirmació que la reforma laboral, que es concreta que és la de 2012 (no es diu res en l'acord sobre la de 2010), serà derogada i es recuperaran els drets laborals «arrabassats» per aquella, acordant que aquesta recuperació serà efectuada «amb caràcter urgent» per a alguns dels seus continguts. Les mesures «urgents» que s'anuncien són les següents:
La derogació de l'art. 52 d), el col·loquialment anomenat «acomiadament per absentisme», és a dir, que les baixes encara justificades per contingències comunes i amb els requisits regulats en aquest precepte puguin ser causa d'extinció del contracte. Es donaria d'aquesta manera «resposta» normativa a la recent sentència de Tribunal Constitucional núm. 118/2019 de 26 d'octubre.
S'anuncia la derogació del límit a la ultraactivitat del conveni col·lectiu establerta en l'art. 86.3 de la LET. El text de l'acord és clar en la seva finalitat pel que fa a la recuperació d'aquesta ultraactivitat però no quant a la seva redacció, ja que es diu que l'àmbit temporal arribarà «més enllà de les previsions contingudes en el mateix, després de la finalització de la seva vigència i fins a la negociació d'un de nou». Suposo que els que han redactat l'acord es refereixen a la signatura d'un nou conveni després del corresponent procés negociador, però no estaria de més, i suposo que serà així, que si es plasma la modificació quedi concretada en els termes que acabo d'indicar.
Més claredat és la que es plasma en la manifestació de derogació de la prioritat aplicativa d'empresa sobre els convenis sectorials, retornant als agents socials, tot i que això no es digui expressament en el text, la primacia per a l'estructuració i ordenació de la negociació col·lectiva i la remissió de continguts als diversos àmbits o unitats de negociació. Per tant, es derogaria l'art. 84.2. c)
Després de les referències als tres modificacions anteriors «amb caràcter urgent», queda el dubte de si ho seran en els mateixos termes les tres que s'enuncien a continuació, ja que se separen de les anteriors, si bé la utilització del terme «així mateix», ha de portar a defensar aquesta urgència.
En primer lloc, la modificació de l'art. 42.1 a l'efecte de limitar la subcontractació «a serveis especialitzats aliens a l'activitat principal de l'empresa». Cal recordar que es tracta d'un precepte que ha merescut especial atenció tan doctrinal com jurisprudencial, en el qual es disposa que «els empresaris que contractin o subcontractin amb altres la realització d'obres o serveis corresponents a la pròpia activitat d'aquells hauran de comprovar que aquests contractistes estan al corrent en el pagament de les quotes de la Seguretat Social».
En segon terme, s'anuncia la «limitació» de «la capacitat de modificació unilateral de les condicions de treball per part de l'empresa». És a dir, això implicaria la modificació de l'art. 41 LET, un dels preceptes més importants de la norma al meu parer pel que fa justament a l'ampliació del poder empresarial en les relacions de treball, que actualment la permet amb prou flexibilitat i tenint l'última paraula la part empresarial.
No es concreta quina seria tal limitació, si bé sí que sembla, a jutjar per les propostes de les forces polítiques signants de l'acord en anteriors processos electorals, que s'afinaria bastant més, i no només per a les modificacions de l'art. 41 sinó també per a les causes de suspensió (art. 47) i extinció (art. 51) sobre què es pugui entendre per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció.
Sí que hi ha major concreció en l'apartat 1.6.6 en referir-se a la revisió de les causes d'acomiadament per «fer més precisa la definició de les causes», així com per reforçar el paper de la Inspecció de Treball i Seguretat Social i l'autoritat laboral «en el control dels acomiadaments col·lectius i en altres expedients de regulació d'ocupació», sense que hi hagi una menció expressa (que no crec que estigui, almenys, en el plantejament del PSOE) a la recuperació de l'autorització administrativa existent amb anterioritat a la reforma laboral de 2012. Ara bé, molta més concreció es troba en l'apartat 1.5.2, ja que es disposa, en una ubicació tècnicament incorrecta al meu parer, que el canvi ha d'implicar la revisió de la causes i del procediment a seguir, de tal manera que es garanteixi «la seva reversibilitat» i també «el seu caràcter negociat». Vol això dir que es suprimiria en l'art. 41 la possibilitat de decisió unilateral a càrrec de l'empresa? Tot sembla apuntar, certament, en aquesta direcció.
En fi, no hi haurà derogació sinó modificació de l'art. 82.3 de la LET si fem cas a la redacció de l'acord. Recordem que aquest precepte regula la no aplicació en l'empresa del conveni col·lectiu aplicable, ja sigui de sector o de la pròpia empresa, quan concorrin alguna o algunes de les circumstàncies enumerades en el mateix. Doncs bé, la modificació es concentraria en la «desvinculació salarial», sens dubte el contingut més important de la norma juntament amb la possible modificació de jornada, havent d'estar vinculat a «causes econòmiques greus».
Concloc aquest article. No deixaria de ser una simple reflexió intel·lectual tot el que he exposat si finalment no es formés govern en els pròxims dies. Espero, i desitjo, que no sigui així, i que el nou govern es posi el més ràpidament possible, fil a l'agulla.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook