La tardor és una estació de l'any que dona color als carrers per la incidència dels arbres de les ciutats. A Girona, posem com a exemples la vorera que hi ha davant de la plaça del Mercat del Lleó i el carrer de la Creu, l'espectacle que es pot contemplar amb un fons de groc arbori és d'una vistositat impactant. Sembla talment que els arbres volen fer partícip la ciutadania que, acostant-se l'hivern, aportant la il·lusió compensatòria d'un abrigall de color. La fredor, que ja es comença a sentir, queda apaivagada, en part, per la salutació d'una naturalesa que aporta el seu emblema d'encant.

Els arbres de fulla caduca es van desvestint tot i esperant l'inici del bon temps, la primavera, per tornar-se a posar el seu vestit verd de mudar. Veure un arbre sense fulles predisposa a la tristor. Malgrat que posa la nota de l'esperança en pensar que no és més que una etapa curta que serveix per valorar més el llarg temps de la seva eflorescència. Els seus companys, arbres de fulles perennes, serveixen per atenuar la visió de natura despullada dels que s'han quedat sense indumentària.

Tota aquesta simbologia dels arbres a la tardor ens porta a veure els llocs de terra on ells estan. Les fulles han caigut. Són les peces dels seus vestits que no tenen altre lloc per guardar-se. És a dir, no disposen dels armaris que tenen els humans. I aquí comença l'especulació sobre la fullaraca, que és el motiu bàsic d'aquesta reflexió escrita.

Les catifes de fullam es van dipositant pels carrers. No ho fan de cop. L'espectacle és d'una grata bellesa. Aquest ha de ser l'únic objectiu positiu. Quan passen dies i més dies, i les fulles van creant estores acumulatives gens agradables, hom pensa que una escombrada periòdica és més que convenient.

La humitat, freqüent en aquesta època de l'any, acaba deteriorant tot allò que havia estat bonic. És un vestit brut que cal netejar-lo. La necessitat de fer-ho ve donada per un motiu bàsic: netejar per evitar alguna relliscada que pot comportar lesions. Els menuts i la gent gran són els previsibles afectats per aquesta contingència.

Com diu l'aforisme que «prevenir és curar», es pot aplicar a la qüestió de la recollida de la fullaraca. I no es tracta d'esperar quan els arbres han perdut totes les fulles.

Les recollides s'han de produir sempre que una simple observació doni necessitat de fer-la.

Els llums de carrer estrenats enguany són d'una espectacular bellesa. I, a més, tenen el complement de les fulles arbòries grogues, no caigudes. Aquesta complementació és com el vestit de frac de les grans solemnitats.

Les passejades de dia o de nit tenen matisos de distinció. Les de dia poden tenir la compensació de fer-se per concretar una trobada d'amistat. El passeig diürn té aquest objectiu ben definit, i moltes vegades absent de fixar-se en detalls aliens a la finalitat esperada. De nit, les trobades de carrer són més escasses. Podem dir que la immensa majoria de les persones fan camí per arribar a casa seva. I és quan fent aquesta via, tot caminant, que hom pot fruir del plaent espectacle dels llums que anuncien les properes festes de Nadal, amb l'afegitó de la bellesa natural del color dels vestits dels arbres. És una barreja de sentiment i boniquesa. El costum, encara actual, de la celebració del Nadal en un ambient de família és d'una emotivitat encisadora. I és en el camí d'aquestes trobades, Nit i dia de Nadal, que hom se sent saludat pel regal que ofereix l'atractiu d'uns arbres abillats amb fulles de coloració encisadora.

I una insistència. Partint de l'eslògan que es tracta de no embrutir enlloc de netejar, és precís tenir cura de la fullaraca que es deixa per temps, esperant de treure-la al final de la temporada estacional, en segons quins carrers. No és convenient de fer-ho. La ciutadania es mereix que es posin sempre a punt totes aquelles coses que donen un benestar desitjable.