Dissabte i diumenge en el Congrés dels Diputats i en el Parlament de Catalunya es va escenificar un espectacle vergonyós de maniqueisme bestial.
Quan PP, Vox, Ciutadans, Junts per Catalunya i la CUP votaven contra la investidura de Pedro Sánchez, era evident que hi ha quelcom de putrefacte en la política espanyola.
Aquesta convicció de dividir qualsevol qüestió en dues parts, l'una bona i acceptable, l'altra dolenta i rebutjable, afavoreix que els extrems es toquin.
En el debat de la investidura, que prosperarà si no hi ha entrebancs d'última hora, l'apocalipsi augurat pels partits de dreta s'ha ajuntat amb l'irredemptisme de Junts per Catalunya i la CUP (que creuen representar un territori subjecte a una dominació estrangera de la qual esperen alliberar-lo). Demencial!
Especialment inquietant és l'actitud del bloc d'una dreta reaccionària disposada a fer descarrilar un govern de coalició que s'aguantarà per un fil i que tindrà dificultats enormes per tirar endavant iniciatives per beneficiar les capes més desfavorides de ciutadans.
Pel que fa al Parlament de Catalunya, la demanda del senyor Torra de ser ungit de nou per la majoria independentista (Junts per Catalunya, ERC i CUP) és un acte més de rebequeria infantil. Però, per si de cas, anuncia la presentació d'un recurs contenciós administratiu davant del Tribunal Suprem, alhora que sol·licita la mesura cautelaríssima de suspensió de la resolució impugnada, tot i que la seva desobediència va ser flagrant.
Segons el parer de reputats juristes, la resolució de la Junta Electoral Central de «deixar sense efecte la credencial de diputat» per «inelegibilitat sobrevinguda per haver estat condemnat per sentència no ferma» és una extralimitació d'un òrgan administratiu electoral que, en una actuació d'oportunisme polític, busca torpedinar la investidura.
No es queda coix el text aprovat pel Parlament de Catalunya que qualifica de cop d'Estat l'intent de la Junta Electoral Central d'inhabilitar Quim Torra, «contravenint la voluntat política dels catalans» i ratifica la seva condició de diputat.
De fet, és una ratificació simbòlica perquè no existeix aquesta figura jurídica ni en l'article 67.4 de l'Estatut d'Autonomia ni en l'article 5 de la llei de la presidència de la Generalitat i del Govern.
En aquestes lleis, el president de la Generalitat, un cop investit pel Parlament, és nomenat pel Rei a proposta del president del Parlament. Roger Torrent proposarà al Rei «la ratificació» de la investidura de Quim Torra? O és un altra performance de l'independentisme?
Encendre el vesper de les emocions per part dels salvadors de la pàtria d'aquí i d'allà és el preludi de negres tempestes. Tinguem-ho tots clar.
