Es va descobrir abans Amèrica que el cervell. El cervell el teníem allà dins, a la part superior del cos anomenada cap, però no vam posar els nostres peus en les seves ribes fins fa quatre dies, com aquell que diu. Per això sabem tan poc sobre aquesta bola de matèria gris. No ens atreviríem a dir si es tracta d'una regió del cos o si és en si mateix un país que, sota determinades condicions, podria sobreviure de manera autònoma: en un programa d'ordinador, per posar un exemple. Ignorem així mateix com són les relacions entre la ment i ell. De fet, molta gent confon les dues coses: diu cervell quan hauria de dir ment i viceversa. També hi ha qui pensa que la ment pot independitzar-se de la matèria i córrer aventures pel seu compte. Tota la literatura sobre fantasmes està muntada sobre aquesta convicció. Tinc un amic que fa viatges astrals, o sigui, que separa la seva consciència del seu organisme i és capaç de veure's a si mateix amb aquesta consciència des del sostre.
Ho explico a la meva psicoanalista i roman muda. La psicoanàlisi ha cartografiat la realitat psíquica, que està constituïda, a grans trets, per un arxipèlag les illes més importants del qual són el conscient i el subconscient. Per anar de la primera a la segona has d'emprendre una navegació plena de dificultats. L'illa del subconscient no es deixa penetrar així com així, ja que està plena de baixos i farallons en què encallen les naus del conscient. Per aquest motiu alguns la comparen també amb una caixa forta. Dins d'aquesta caixa, o dins d'aquesta illa, com vostès prefereixin, hi ets tu, el tu d'una altra època, vull dir, que continua influint misteriosament sobre el tu actual, és a dir, sobre el jo i sobre el superjò, que són províncies del mateix aparell psíquic. Produeix vertigen que el cervell hagi estat capaç de traspuar tot aquest territori immaterial, encara que no per això menys cert que la melsa o les gònades.
Durant el Nadal molta gent emmalalteix perquè el volcà de l'illa del subconscient expulsa records reprimits. Als que tenim facilitat per somatitzar, aquestes festes ens senten com un tret. La meva psicoanalista em dona ànims.
- Ja queda menys -diu després convidant-me a marxar. És l'hora.
