Amb la investidura del president Sánchez, en format batalla, que agrada tant a alguns que els hi van les emocions fortes, som davant de la fi del procés? O vivim la nova etapa d'aquest camí de sotracs i emocions? L'any 2011, quan el moviment 11M reaccionava d'una forma potent a les retallades, el president Mas es va sumar a l'impuls independentista, per convocar unes eleccions decisives.

Nou anys després, tenim més preguntes que certeses. El govern progressista espanyol, i un tripartit a casa nostra, sorgit d'unes eleccions autonòmiques, tindrien estabilitat i una legislatura àmplia? És a dir, la necessitat d'unes polítiques socials, de solucionar els problemes del dia a dia, superarien l'etapa de la batalla de banderes, per fer-se possibles i reals? Si les dues coalicions es donessin, a la Moncloa i a la Generalitat, tindríem un panorama diferent. El gruix de vots de Ciutadans. Tot indica, malgrat les possibles sorpreses, que l'espai de Ciutadans patirà a les properes autonòmiques, una davallada important. Part d'aquest vot podria anar al PSC, o com va passar a les generals, aniria a l'abstenció? A Catalunya part d'aquest vot són antics votants, un punt a favor. Aquesta dada no garanteix res, però allò que és segur és que tornarem a definir el panorama polític amb canvis importants.

Al llarg dels nou anys de procés, milers d'empreses han traslladat la seu social a la resta d'Espanya. La gran banca, a València. Hem perdut pistonada en innovació, en inversions. S'ha reduït part del turisme intern. I tenim un boicot no declarat als nostres productes: vegin els productors de cava. Hi ha una paràlisi política, a la qual responem amb estoïcisme bizantí, aquests savis que quan tenien els turcs a les portes discutien del sexe dels àngels. Hi ha una divisió, afortunadament no violenta, a la societat. I una part important d'aquesta enyora cada vegada més tornar enrere, fa 10 anys, quan no existia aquesta separació. Tornar enrere és impossible, però compartir metes, des del diàleg, és necessari pel bé de tots. Encara que hi hagi gent que pel camí et retira la salutació, per defensar allò que defenses. Això succeeix a vegades, i mostra un fanatisme que fa canviar la persona.