Cartes

LLORENÇ CARERAS i SUREDA BESCANÓ

Aquest passat divendres 3, la JEC va decidir inhabilitar el president de la Generalitat, Molt Honorable Joaquim Torra, i fallar en contra que el líder d'ERC, Oriol Junqueras, pugui recollir l'acta de diputat al Parlament Europeu tot i la sentència del dijous 19 de desembre del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Com que soc un ciutadà de peu, he vist que aquests dies s'han escrit, dit i vist ens els mitjans multimèdia opinions per a tots els gustos i colors.

En faré una interpretació més personal. He mirat la web de la JEC, i sorprenentment no hi ha res dels dos temes citats abans. Això i la meva imaginació, que sempre treballa, em permeten suposar que la JEC devia tenir un calendari despistat... i van publicar el parell d'acords com si fos el passat 28, dia dels Innocents... però he mirat i era un dissabte i a primer cop d'ull era massa tard. Després he recordat que tots els sants tenen octava (vuitada, capvuitada) i, és clar, queda dintre el termini. Ja tenim una innocentada que encara no ha acabat el seu recorregut. Enhorabona! Tranquils, no perdem la calma, ja sortirà el sentit comú i les aigües retornaran al seu curs.

Ha tocat fons,

la justícia espanyola?

JOSEP MARIA BOSCH GIRONA

Des de fa uns anys, la justícia espanyola està avergonyint els països democràtics d'Europa. No, no em refereixo pas a la sentència del «procés», esmenada pels tribunals europeus i que, aquí, la consideraven «exemplar» i, fins i tot, «impecable». Recorden Altsasu€, la Manada, etc., etc.? El Gran Wyoming diu que el problema de la justícia espanyola és que no ha canviat des del franquisme. Jo hi afegiria que conserva alguns tics de l'edat mitjana. No, no és pas només la baixíssima productivitat de tot el personal de la cadena, des del jutge fins al darrer administratiu; és el caos organitzatiu a tots els nivells i, sobretot, l'error de concepte: un jutge hauria d'ésser una persona objectiva, formada en dret i que, davant una situació, l'hauria de saber comparar amb les lleis i decidir en conseqüència. En el nostre cas -Llarenes, Lameles, Marchenes... i un llarguíssim etc.-, sovint el que fan és pensar en una condemna i, llavors, muntar un supòsit que no té rés a veure amb la realitat, per tancar el cas. Recordaré, només, dues situacions esperpèntiques: un jutge va decidir dedicar 500 Mossos d'Esquadra (no un, ni dos, ni deu ni cinquanta), quan més es necessitaven per a tasques de seguretat, a vigilar els jutjats, només per impedir que algun pagès espavilat decidís emprar els residus orgànics de la seva explotació per fer explícit el que pensava de la justícia espanyola. I la decisió de la JEC sobre el president Torra?€ El nom de la justícia està tan depauperat que fins i tot un tribunal administratiu com la JEC s'ha atrevit a dictar sentències€ i no parlem pas del cas dels CDRs€ És evident que no són pas àngels de la ­guarda, però parlant de terrorisme davant senzills focs d'encenalls ha fet el ridícul més exagerat. I és que, parlant de la justícia espanyola, esdevé actual aquell refrany castellà que diu allò de «que baje Dios y lo vea»€ perquè es fa difícil, quasi impossible, de creure-ho!

La vellesa al nostre costat

Francesca Barti i Comalat Banyoles

La vellesa és una etapa difícil d'assumir ja que a ningú li agrada perdre habilitats, capacitats, memòria, força i, el pitjor de tot, observar com van morint amics o germans.

A vegades oblidem el patiment dels nostres avis, que sempre ens fan bona cara, encara que per dins pensen en el que van perdent.

En la meva opinió, convindria posar-nos més sovint al seu lloc per entendre'ls i animar-los tenint en compte que un dia o altre nosaltres també podem arribar-hi. Estem en una societat que aparta la gent gran, i és un gran error. La seva saviesa ens pot ensenyar a viure millor en aquest món capgirat.