ERC va fer molt bé de no mossegar l'ham ignominiós de la JEC. Si hagués rebentat la investidura de Sánchez, ara estaríem infinitament pitjor. El Parlament Europeu no li hauria fotut ni cas a la JEC, però nosaltres ja hauríem perdut la taula entre governs i davallaríem, a tot drap, cap a unes noves eleccions complicadíssimes.
ERC ja sap quina credibilitat tenen Pedro Sánchez i el PSOE ( Montse Bassa ho va deixar claríssim). El seu vot de confiança anava, sobretot, cap a Pablo Iglesias i UP, perquè ens ajudin a desbrossar els camins autoritaris que el socialisme ha contribuït a empantanegar.
Tenim dues prioritats: desjudicialitzar el conflicte i amnistiar els presos polítics i els exiliats. A aconseguir-ho, ens hi ajudaran els èxits obtinguts pels seus equips jurídics. I el PSOE, si vol presumir de viure en una democràcia consolidada, ja no pot ignorar-los.
El fet que Puigdemont, Comín i Junqueras puguin exercir d'eurodiputats, a partir de dilluns vinent, ho ha capgirat tot. Tot. I d'aquí prové la tupinada rabiosa de la JEC: saben que la decisió del TJUE implicarà, de retruc, desmuntar i anul·lar la sentència del procés.
A hores d'ara, la justícia espanyola no té cap argument per continuar barrant la presència de Junqueras a Estrasburg. Pot impedir-ho, embriagada pel zel patriòtic. Però això implicarà ficar-se en un atzucac de mil collons mentre Europa contempla, en rigorós directe, el festival d'involució, injustícia i arbitrarietat ideològica que impera al Suprem. Aquest cop, ni Borrell s'atrevirà a riure'ls les ocurrències.
