Diuen que a Espanya hem arribat a l'apocalipsi roig: un govern judeo-masónico-comunista amb el recolzament dels golpistes separatistes. Abans creia que si un dia tornava el feixisme ho faria amb formes modernes i irreconeixibles, ara penso que el feixisme espanyol retorna tal com era, amb la forma de franquisme nacional-catòlic reaccionari.

No és veritat que els polítics siguin maleducats i es diguin de tot al Congrés de Diputats, la immensa majoria són educats i una minoria, PP, Cs i Vox, molt, però que molt, maleducats. Fins i tot els més radicals, Bildu i CUP, van mantenir unes formes exquisides. Ja està bé de voler pretendre ser equidistant: els maleducats són els neofranquistes.

Com diria Winston Churchill, aquest és el pitjor acord de govern possible si exceptuem totes les altres possibilitats. Els que defensen la idea que com pitjor millor i accentuar les contradiccions són uns irresponsables i uns analfabets polítics. Ningú avui acceptaria, de veritat, arribar a les últimes conseqüències, siguem honestos. En el món posterior a l'11-S de 2001 és impossible al món occidental altra via que la democràtica. Que és molt difícil, és clar. Si fos fàcil, algú des de 1714 ja hauria arreglat el problema.

És possible que aquest govern ens decebi des del punt de vista social i des del punt de vista nacional català. Ara bé, l'alternativa quina és? Terceres eleccions i un govern de dretes neofeixista que accentuï les contradiccions? Un escenari així l'únic que faria és produir un gran patiment a moltíssimes famílies catalanes que veurien com tindríem milers de presos, desenes de milers d'imputats i les nostres institucions anorreades.

És veritat que en podem sortir escaldats, però com escrivia Walter Benjamin «mentre actuem anem per davant del nostre coneixement», per tant, millor intentar-ho i veure on ens condueix el camí. De moment el debat al Congrés ha creat un nou escenari per a les esquerres espanyoles de fraternitat, quan s'han vist atacades de forma brutal per la reacció: « Muérete», cridava un energumen. A El libro de Manuel de Julio Cortázar, diu: «Porque un puente, aunque se tenga el deseo de tenderlo y toda obra sea un puente hacia y desde algo, no es verdaderamente un puente mientras los hombres no lo crucen. Un puente es un hombre cruzando un puente, che!».

Calen valents que intentin creuar ponts encara que hi hagi molta gent que des del sofà de casa vagin avisant dels perills i dificultats que hi pot haver. La història no la fan els asseguts al sofà fent tuits, la fan els que s'arrisquen. Esperem pel bé de tots que el nou Govern ho faci mitjanament bé, perquè, si no, que Déu en sa infinita saviesa ens agafi ben confessats.