Se senten a la Carrera de San Jerónimo els crits que converteixen el Parlament en caserna quan hissen visques a Espanya i al rei? Van els visques del Congrés per l'Espanya buida de significat, mapa, himne, bandera, pernil i gambetes més espanyols que la xusma?
Visquin els visques, visquin els morts! Els morts antics dels familiars de víctimes que guarden rancor, que tenen preferència sobre els que no en guarden. Els morts frescos, que s'acaben de produir, per monetitzar en suports el dolor i el terror i centrem-nos en la transversal importància del nom del crim, per sobre del crim i de la seva importància i de les seves víctimes.
Visquin els familiars dels vius i parli al Parlament espanyol la germana de la presa a la qual li és igual la governabilitat d'Espanya, com a la seva germana la presa i com a milions els és igual la presa i la seva germana, encara que no els prestin la tribuna per dir-ho!
Visquin i morin Azaña, Negrín i Largo Caballero, que són morts! (i millori's la senyora diputada perquè) visquin les emocions i la realització personal per la identitat territorial amb barra lliure de rialles i llàgrimes per als símbols, que ho beneeix l'esquerra internacionalista tant com la dreta nacionalista!
Visquin els atacs de dignitat que no necessiten desfibril·lador, les paraules grandiloqüents i els dicteris que trenquen els sismògrafs com, verbigràcia, «el cop institucional de govern il·legítim amb el beneplàcit d'ETA»! Es fan gestos, es brama, es dona l'esquena... Visca l'insuportable augment de l'expressivitat emocional dels representants del poble!
Fi de la funció, el president deixarà de ser-ho en funcions.
