Meritxell Budó és el reflex del Govern. Un executiu escull el seu portaveu en funció de diverses directrius: algú que parli i s'expressi bé, amb bons reflexos dialèctics, que combregui amb les línies executives i especialment ideològiques (del partit que el nomena) i que sigui capaç de no dir allò que no pot dir sense que es noti. Budó crec que només compleix la de seguir els postulats de Junts per Catalunya en primer terme i de l'executiu, en segon. Per això és incapaç de fer mínimament comprensible qualsevol tema delicat que es planteja a la sala de premsa cada dimarts. És una mina per als periodistes, malgrat que sovint pot arribar a treure de polleguera a més d'un. Però no és culpa seva; ho és de qui va prendre la decisió de nomenar-la perquè sabia molt bé quin perfil volia amb el tête à tête setmanal amb la premsa. I és el reflex de l'equip que capitaneja Quim Torra, perquè el Govern es va configurar de la mateixa manera. És el que hi ha. Per això Budó va ser incapaç d'explicar què volia dir amb allò de facilitar que Oriol Junqueras vagi al Parlament Europeu. I per aquesta raó va haver de sortir l'endemà l'advocat de Junqueras, Andreu Van den Eynde, a rectificar-la -a ella i a Torra. És clar, Van den Eynde representa els interessos del líder d'ERC i els altres dos a JuntsxCat. Enemics sota el mateix sostre.
