Tenim govern però el debat ha deixat molts interrogants i també algunes certeses:

1.- La dreta espanyola ha usat de tot per torpedinar el candidat Sánchez. Han mostrat la cara més rància del patriotisme en una lluita amb Vox per veure qui és més patrioter. La guerra per intentar desercions entre els que donaven suport a Sánchez és més pròpia de la màfia que d'un parlament. Res a veure amb la democràcia, difícilment superable. Haurien de llegir alguns dels discursos dels grans parlamentaris d'arreu per aprendre a estar a l'altura dels reptes que tindrà aquest parlament. Espero, pel be del país, que s'adonin que per aquest camí mai superaran Vox, més aviat l'alimentaran.

2.- Els independentistes, tot i la diferència de vot entre ERC (i Bildu) i els de JxCat han mostrat que tenen necessitat de dirimir les seves diferències en públic. Es tracta de dirimir qui és més independentista i acaben fen un concurs a veure qui la diu més grossa. És igual que el discurs estigui ple de mentides. Les repeteixen i pensen que repetint-les tindran aparença de veritat. Allò de la Bassa dient que la governabilitat d'Espanya l'importava un rave ratlla el grotesc. Sembla que ERC vol obrir una nova etapa, explorar el diàleg i buscar acords però escoltant els discursos no ho tinc clar i menys quan van mirant pel retrovisor si els de JxCat els atrapen.

3.- Hi ha una cosa que els independentistes volen amagar quan parlen d'Espanya. A Espanya (igual que a Catalunya), hi ha progressistes i demòcrates que entenen que els problemes se solucionen dintre del marc constitucional i estatutari que ens hem donat via el diàleg, la negociació i el pacte (són els que van fer guanyar les darreres eleccions als partidaris del diàleg). És amb aquests que és possible trobar solucions, solucions que no propiciaran ni la dreta ni els independentistes radicals (que no sols no ajudaran sinó que posaran pals a la roda). Ras i curt, Espanya no és un bloc repressiu i a Catalunya no tot és democràcia.

Ja sabem que les dretes fins avui no han fet cap proposta per superar el conflicte. Segons ells només existeix la mà dura, el que s'ha de fer és aplicar un 155 permanent, empresonar els dirigents independentistes, tancar TV3, etc. Algú creu que per aquest camí, que només amb mà dura, es resoldrà el problema? Rajoy va deixar que el problema es podrís fins al punt que, després de l'1 d'octubre, és va inhibir i va haver de ser el Rei, que hauria d'haver estat al marge com a cap d'estat, qui hagués de sortir a defensar l'estat de dret. Aquests que ara ens volen donar lliçons són, en gran part, responsables de l'augment de l'independentisme.

Deia que els discursos dels independentistes estan plens de mentides o mitges veritats. Els poso només un exemple. Creuen que repetint que els líders independentistes estan condemnats per haver posat urnes l'1-O ens ho creurem? Recorden les sessions parlamentàries del 6-7 de setembre del 2017? Recorden el contingut de les lleis que diuen que hi van «aprovar»? Recorden quan deien que la Constitució no regia a Catalunya i tampoc cap llei que no hagués estat aprovada pel Parlament? Recorden quan van proclamar la independència dient que tot estava a punt i el món sencer ens mirava? No creuen que tot això i l'ambient que van crear la tardor del 2017 també té alguna cosa a veure amb la sentència? Molts catalans ens vam sentir vexats, maltractats i no per Espanya com vostès diuen. A dia d'avui ningú ens ha demanat disculpes als «altres catalans» per haver-nos embarcat en un viatge que mai s'havia d'haver iniciat. Sempre he defensat que la presó preventiva i la condemna m'han semblat excessives i soc partidari de l'indult (no amnistia que sols és pels que no han fet res i no és el cas) però això requereix que els condemnats ho demanin. I això no ho volen fer perquè han d'admetre que van fer coses malament...

Avui a Espanya s'obre una nova etapa. Mas Cullell deia que es necessitaran almenys 8 anys (dues legislatures) per poder encarrilar el problema català i afegia que s'havia de procurar tenir aquestes dues legislatures. Hi estic totalment d'acord i, per això mateix, penso que el pacte PSOE-PSC amb ERC i el de PSOE amb Podem haurien d'anar més enllà per garantir aquestes dues legislatures. No serà gens fàcil perquè, tal com estan les coses, la present legislatura serà molt complicada. S'haurien d'ajuntar forces per fer una bona tasca de govern (coordinadament amb els progressistes europeus) per disminuir les desigualtats, defensar i consolidar l'estat del benestar i afrontar els grans reptes de futur com el canvi climàtic i el model energètic, la globalització i la digitalització, les migracions, etc. no sols a Espanya, també a Europa i a Catalunya. Sols així es poden tenir possibilitats de consolidar un govern progressista davant la dreta que, en aquesta legislatura, estarà condicionada per Vox, i uns independentistes radicals que estan situats en el «quan pitjor millor» de sempre.

Acabo amb dues notícies d'actualitat. Pels que creiem que aconseguir consensuar regles de joc i respectar-les ens fa més civilitzats, l'assassinat del general iranià per ordre de Trump saltant-se l'ordre establert ens ha impactat. Creuen que millora el món? Pels que creiem en la ciència i sabem que el canvi climàtic és una amenaça real, els incendis d'Austràlia ens impressionen. No fer res pot convertir l'Espanya interior en un gran desert pels nostres nets i és un futur que no voldria. Per defensar les regles de joc internacional i lluitar contra el canvi climàtic també ens convé tenir un govern progressista i que funcioni.