El temps sol posar les coses i les persones al seu lloc. Molt piular contra Espanya, molt exhibir llaços grocs, molt disparar imaginàriament contra l'enemic espanyol i molt fer el fatxenda a Catalunya per després anar al Congrés dels Diputats per fer viable la investidura del president del Consell de Ministres del «país veí» o de la «nació veïna» amb la qual es vol partir peres mentre se l'insulta permanentment. Però, a l'hora de la veritat, la Generalitat de Catalunya, amb el desobedient Quim Torra al front, com que no té cap mena de credibilitat davant els nombrosos bancs centrals del món sencer, i així portem anys i panys, exactament des de l'inici del processus, ha de mendicar davant el Govern espanyol perquè novament li atorgui un nou préstec per anar tirant.

Aquest dimecres, el Govern català, integrat pels independentistes de JxCat i d'ERC, va aprovar demanar al Regne d'Espanya ni més ni menys que 10.257 milions d'euros en forma de crèdit a retornar. Un préstec, vaja, per cobrir totes les necessitats de finançament de la Generalitat de Catalunya previstes per enguany. Explicació: la mateixa de cada any atès que totes les agències internacionals de qualificació de valors consideren que la nostra institució d'autogovern es troba en fallida tècnica i, conseqüentment, no poden treure l'adjectiu que, d'ençà deu anys, posen a l'emissió de deute públic per part de la Generalitat: «bo escombraria» o «bo porqueria». Tradueixo: «No en compreu perquè no té garantit ni tan sols el retorn del diner que invertiu i, encara menys, l'interès que s'hauria de pagar al tenidor o propietari». És el que té anar de manifestació en manifestació i posar llacets grocs: es deixa de governar de manera acceptable.

Si mirem el retrovisor, podrem observar que aquest «insignificant» préstec que Catalunya demana a l'«estat opressor», és a dir, a la nació veïna, el cap d'Estat de la qual és un monarca mil vegades titllat de «persona non grata» per institucions públiques i privades catalanes, entre les quals -què farien, sinó?- l'honorable Universitat de Girona i el genial Ajuntament de Girona, és un 27% més que la quantitat sol·licitada per a l'exercici anterior. Si seguim mirant, el retrovisor ens recordarà que el president Mariano Rajoy i el seu govern, naturalment espanyol, va salvar 130.000 catalans en fer-se càrrec -l'Estat- del retorn més interessos dels anomenats «bons patriòtics» que cegament, no creient-se les agències d'avaluació del deute públic, havien adquirit malgrat ser «porqueria» en termes bancaris. Tot sigui per Catalunya, digueren. I si repetim mirada vers el retrovisor sabrem que Catalunya va ser declarada «insolvent» pel Banc Central Europeu l'any 2017 i que aquesta ben descriptiva qualificació financera encara avui no ha estat retirada.

Els «bons patriotes» que ens diuen governar seguiran dient-nos que l'origen de tot es troba en un dèficit execrable de finançament de la Generalitat per part de l'Estat. Ens negaran, amb la rotunditat que ho feia en Pinotxo, que la culpa es trobi en una pèssima gestió dels cadals públics. I ens reiteraran que el Regne d'Espanya no té altre objectiu que «ofegar» Catalunya, com si ells representessin la totalitat dels catalans i la pluralitat democràtica existent. Fals, totalment fals, sobretot després de conèixer que amb fons públics s'han pagat factures i més factures -se'n diu «malversació» en el Codi Penal- relatives al procés i a la proclamació no proclamada -digueren, per salvar-se la pell- de la República Catalana.

Tornem al retrovisor: pel març de l'any 2016, la web del Departament d'Economia, dirigit llavors per l' Oriol Junqueras, ja ens deia que les tres principals agències de referència del BCE consideraven el «bo català» com a «bo escombraria». Malgrat això, el llavors president Mario Draghi va incloure la Generalitat en el Programa de compra de bons d'Administracions Regionals i d'Empreses, que tenia per finalitat «fomentar el creixement econòmic». Tanmateix, la declaració parlamentària de ruptura amb el Regne d'Espanya d'11 de novembre va comportar revisions a la baixa de la Generalitat en la valoració d'aquelles agències especialitzades en la solvència de països, regions i empreses europees i, endemés, l'expulsió de Catalunya del Programa suara citat. Va ser aleshores quan Standard & Poor's ens va equiparar a Kènia i Nigèria en matèria de solvència/país.

Per nota, però, d'aquells temps ens arriba el present: cap dels 10.257 milions d'euros demanats ara a Espanya no anirà a millorar la salut, l'escola, la universitat, la recerca, la infraestructura, etc., sinó a pagar diners avançats per l'Estat i entitats financeres. D'això, quan era jove i de les lletres bancàries es tractava, en dèiem «la pilota». El cercle dels lladres dels camins rals.