El dietari

El mòbil em bombardeja amb un anunci d'un tribut a Michael Jackson, que es farà l'1 de febrer a Lloret de Mar. En el seu moment em va fer mandra anar a una actuació que el cantant original va fer a Barcelona i alguna vegada me n'he penedit. Ara, el telèfon mòbil, que creu saber-ho tot sobre els meus gustos, pretén enviar-me a un luctuós casino a veure com un imitador brama Bad entremig de ludòpates i màquines de jackpot.

Els tributs a estrelles mortes s'han posat molt de moda. Els més exitosos són els dedicats al mateix Jackson i a Freddie Mercury. Artistes al meu entendre inimitables. Aquests tributs es van popularitzar fa anys després de la mort de l'Elvis, la imitació del qual sempre m'ha entendrit i causat sentiment de patetisme decadent, com em provoca admirar un japonès intentant imitar Sinatra en un karaoke de Tòquio després de buidar una ampolla de sake.

En general, els tributs tenen un aire grotesc, però s'ha de ser misericordiós per l'emoció que provoca en aquells que anhelen viure allò que no han viscut i que és impossible reviure.

Diumenge: sense braves a l'Odeon

L'antic teatre Odeon no serà un König. El propietari de l'immoble, el magnat local Miquel Casals, reconeix que ha triomfat la campanya a la contra «orquestrada» i adverteix que qui ho acabi comprant potser no tindrà la sensibilitat de la família Parals. Segons Casals, els propietaris del König volien respectar les pintures i el patrimoni.

Desconec com lluiria aquest patrimoni entre braves, frankfurts i cartró pedra perquè aquesta magnífica cadena gironina de restaurants de menjar ràpid té un concepte de preservació patrimonial molt particular, com es pot comprovar en l'establiment que va encabir en el vell restaurant La Font.

Això no treu raó al fet que els immobles han de ser un reflex dels temps que ens toca viure. I Girona és ara mateix una ciutat que aposta per les braves, els frankfurts, els gelats, els turistes i bars per a ciclistes. Ja no és aquella ciutat quan en Joan Artau va crear la Sala Odeon per fer-hi ball i teatre.

Malgrat que en aquell moment, com ha passat ara, aquella activitat també va patir una campanya en contra. En aquella ocasió, la va liderar el bisbe Florencio Lorente, que no volia llibertinatge a tocar el seminari. El bisbe va perdre.

Dilluns: tírria històrica

Aquesta vegada, la treva entre convergents i republicans ha durat més de sis anys, fins que la prepotència i fúria d'un Estat ha portat cada un a defensar el seu a base d'intentar cruspir-se l'altre.

El seu no és forçosament allò que tenien abans d'aquesta aventura amorosa de conveniència independentista. Aquesta mescladissa ha convertit els republicans en una mica convergents i els convergents en una mica Maulets encorbatats.

Una història que no ha estat d'amor, sinó una aventura de Tinder polític, perquè convergents i republicans fa trenta anys que es professen tírria i animadversió, des de la Generalitat i des de tots i cada un dels grans i petits ajuntaments on fa massa anys que es disputen, de forma ferotge, el poder.

Dimarts: Palm Beach

L'última vegada que vaig trepitjar el local Palm Beach de Sant Feliu de Guíxols va ser durant la presentació d'una campanya de promoció del peix blau, ja fa quasi 30 anys. Fa tant temps que el còctel de benvinguda el va fer la Maria Dolors Boadas, de la cocteleria Boadas de Barcelona, que fa anys que és morta. Era un còctel blau, cosa que vol dir que probablement estava fet amb curaçao.

Cada vegada que passo per davant em fa una certa basarda. S'ha transformat en el símbol de la decadència de la Costa Brava esplendorosa. Abandonat, deixat, despintat i en plena pugna judicial perquè l'Administració pugui recuperar-ne la titularitat i tornar-li la decència.

Dimecres: botant i votant

Costa d'entendre que la roda de premsa d'avui de presentació del retorn de la filla pròdiga del bàsquet gironí, Marta Xargay, s'hagi fet a l'Ajuntament amb un protagonisme impúdic de l'alcaldessa. En general, la política sempre s'acosta a l'esport per beneficiar-se de l'èxit, però la fotografia d'avui va molt més enllà. És una postal provinciana, però una propaganda política molt rendible entre una part de l'electorat.

Madrenas no passarà a la història com una gran alcaldessa però sí com una política amb unes habilitats engalipadores superlatives, ja sigui capitalitzant èxits esportius o fent de Joana d'Arc contra el malèvol Estat.

Dijous: Figueres perfumada

A l'estiu, en passejar per determinats carrers de Figueres que tenen patis interiors, s'ensuma una poderosa fragància. Són les fulles de marihuana suant. Cap ciutat d'aquí està tan perfumada com la capital de l'Alt Empordà. Això i les grans plantacions de la comarca han acabat col·lapsant els jutjats d'aquesta ciutat, segons ha explicat el president de l'Audiència de Girona, Fernando Lacaba.

Diu el magistrat que Girona és la demarcació catalana on la policia ha desmantellat més extensions de plantacions, però en especial a l'Alt Empordà, convertida en la capital del «canuto» del sud d'Europa. Tenir plantacions s'ha convertit en un negoci planetari i tenir-ne cura és un «ofici» infinitament més ben pagat que fer de pagès.

Divendres: mil milions d'euros

Uns mil milions d'euros de beneficis es repartiran aquest any els accionistes de la companyia aèria Ryanair després de tancar un exercici durant el qual ha tancat bases aèries en diferents indrets, ha acomiadat treballadors i ha retallat els sous de molts altres com els de Girona, justificant-ho amb més que probables pèrdues econòmiques que, al final i no per art de màgia sinó d'usura, s'han acabat convertint en importants beneficis.

Definitivament, Ryanair és una organització malfactora. No és cap pecat que una empresa es dediqui a guanyar diners, el que és injustificable és que per guanyar-ne moltíssims esclavitzi els seus treballadors.

És urgent que l'Administració envesteixi l'aerolínia comandada per l'arrogant Michael O'Leary, aquest antic quiosquer convertit en un dels homes més rics d'Irlanda gràcies a aquest model depredador de negoci.