12 de gener de 2020
12.01.2020
quadern de viatge

La felicitat dels finlandesos i el nus català

12.01.2020 | 06:00
La felicitat dels finlandesos i el nus català

En els mateixos dies he rellegit Notícia de Catalunya, de Jaume Vicens Vives, i un interessant article al suplement del diari El País que explica per què Finlàndia és el país més feliç del món. El contrast de les dues lectures m'ha fet rumiar. En primer lloc s'ha de dir que una relectura de Notícia de Catalunya és més necessària que mai a la llum del moment actual que viu el país. El caràcter dels catalans descrit per Vicens Vives s'avé com anell al dit al desastre d'irracionalitat, falta de càlcul, orgull ferit, falta de perseverança i pretensions il·lusòries que ens ha deixat el panorama actual. Vicens Vives també descriu els punts forts del caràcter dels catalans, actituds i valors com el sentit de la realitat, la perseverança, el càlcul de riscos i oportunitats... que ell associa amb els anys de la forja del país, de la Marca hispànica, i l'austeritat i sentit pràctic de la Catalunya Vella del romànic així com el segle XIX català. És millor que el llegeixin que no pas que els intenti resumir un llibre tan ric en idees en dues frases. Després vaig saltar a la lectura del reportatge sobre la felicitat i Finlàndia.

El país nòrdic també va tenir el seu moment fosc de dolor i patiment, amb la ­guerra civil de 1918 després d'aconseguir la independència de Rússia el 1917. A partir d'aquell moment el que fa única Finlàndia és la comprensió del significat de les coalicions polítiques, el consens i els compromisos amb els grans temes, a més de la seguretat jurídica i la igualtat d'oportunitats. Si una cosa defineix la societat finlandesa és que és una societat funcional, és a dir: essencialment pràctica, pragmàtica, buscant solucions i un constant ànim per tirar endavant. Viure amb Rússia al costat i saber preservar la seva independència deu estimular aquest sentit pràctic de la vida. La Catalunya atrapada en l'emocionalitat no traduïda en perseverança i sentit de què és viable en cada moment davant una Finlàndia que facilita sobretot la vida independent de cada ciutadà - aquí som clànics, de can...-, un saludable contacte amb la naturalesa, equitat i seguretat ciutadana, un alt nivell educatiu i una mentalitat pràctica i funcional. Rellegir Notícia de Catalunya i després recordar Finlàndia, on hi he estat un parell de cops, i els meus amics finlandesos feliços, pràctics, desperts, no melancòlics ni ressentits. Per res del món abandonaria aquest bon viure del Mediterrani i la muntanya... Però com m'agradaria que el sentit funcional i pràctic dels finlandesos ens inspirés per sortir de l'atzucac.

Professionalitat


Dissabte de bon matí em busca en Jordi Jané. Costa que ens trobem. Em diu que per Rac1 van dient que el grup parlamentari de Convergència i Unió va votar a favor de la incompatibilitat sobrevinguda que ara s'intenta aplicar de forma injusta -no ajustada a dret, amb una interpretació abusiva del dret- al president de la Generalitat. Això és radicalment fals. Vam votar en contra de la incompatibilitat sobrevinguda. Busco el diari de sessions i trobo la meva argumentació que com a ponent de la llei vaig fer des de la tribuna del Parlament. Truco a Rac1, em passen amb una persona de la redacció que no se'm presenta. Li dic que el que van dient és fals. Li demano que passi la informació a Xavi Bundó, director del programa Via Lliure que és qui ho va dient. Li deixo el meu número de telèfon mòbil i m'ofereixo per enviar els diaris de sessions i les votacions que acrediten el que dic. En pren nota sense especial interès. Ningú ha trucat. No em consta que hagin rectificat. Professionalitat! Endavant amb l'escrutini al món de la política. Estarem d'acord també que ha arribat l'hora en una societat democràtica madura de poder validar la certesa de la informació periodística i, en un altre ordre de coses, discutir obertament si el món judicial aplica les lleis o les reinterpreta de forma abusiva.

L'esquinçament canari


Conec Ana Oramas de fa anys. Va pujar a la tribuna del Congrés i va anunciar que votaria en contra de la investidura del candidat Pedro Sánchez tot i que el comitè executiu del seu partit havia acordat votar abstenció. No ho havia comunicat a ningú. El president del seu partit ho va escoltar en directe perquè estava a la tribuna de convidats del Congrés. Ana Oramas, política de llarg recorregut que va iniciar els seus passos a les joventuts de la UCD quan Javier Arenas era el secretari general de les joventuts i bon amic seu. Ana Oramas, filla d'una família de propietaris rurals de La Laguna i representant d'una dreta de l'illa de Tenerife que li sembla horrorós un govern de coalició entre el PSOE i els esquerranosos -ells en deuen dir comunistes- d'Unides Podem i el suport en forma d'abstenció d'ERC i Bildu. Oramas, cara visible d'un partit pragmàtic que en la seva fundació va aplegar restes de la UCD amb partits insulars i polítics de renom de l'esquerra canària. Un partit gran, de plaça major, de centre ampli. Oramas i el factor humà. Sempre s'ha de tenir en compte el factor humà. Ana Oramas ha provocat un esquinçament en el nacionalisme canari que haurà de trobar una sortida que intenti evitar l'escissió. Les contradiccions sempre surten, un moment o altre.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook