Vaig sentir per la ràdio que el pla acordat entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias era incompatible amb Europa. Suposo que el tertulià volia dir amb les directrius, les ordres o les recomanacions, no sé, de Brussel·les. Un cop més em parlaven d'Europa com d'una potència colonialista que a penes deixa marge per a les decisions de caràcter nacional. Som racionalment Europa, però emocionalment els seus súbdits. I aquesta divisió es dona cada dia de la nostra vida. Els tribunals europeus, per exemple, són espanyols sobre el paper, però en les converses de cafè són estrangers. Som Europa i no som Europa de forma simultània, que és com si jo fos i no fos al mateix temps Juan José Millás o vostès fossin i no fossin alhora Roberto Rodríguez o María Sánchez en el cas que vostès es diguin d'aquesta manera.

Vol dir que tenim problemes identitaris i desidentitaris. Els identitaris provoquen les tensions territorials que patim cada dia, i els desidentitaris circulen de forma subterrània sota la superfície de l'activitat política. Estem atrapats, en fi, entre l'espasa i la paret o, en altres paraules, entre el que som i el que no som. El problema és que el que no som és el mateix que el que som. Hi ha gent que es té al·lèrgia a si mateixa com hi ha gent amb intolerància als làctics. En el segon cas, només cal no prendre llet ni iogurts. Però què fer en el primer?

- Doctor, no em suporto.

- En què ho nota?

- Em surten grans i se m'inflama la faringe, gairebé no puc respirar. Doni'm alguna cosa perquè deixi de ser jo mateix.

Personalment parlant (de quina altra manera, si no, podria fer-ho), porto tota la vida intentant no ser Juan José Millás. Mai m'he agradat, ni de petit, ni d'adolescent, ni de jove, ni de gran, ni ara. No m'agrado, però he arribat a acords amb mi mateix per evitar el xoc anafilàctic que estic a punt de patir cada vegada que m'afaito. Sóc Juan José Millás, però no em sento Juan José Millás, com els espanyols, sent europeus, no se senten europeus. És el quid de la qüestió. Houston, tenim un problema.