14 de gener de 2020
14.01.2020

Avantatges i inconvenients d'un pacte

14.01.2020 | 00:22

Avui comença a caminar el nou Govern. Pedro Sánchez ha tancat ja el trencaclosques i en una època en què es demana austeritat presenta quatre vicepresidències i vint-i-dos ministeris. Una verdadera exageració, però ja se sap que les paraules se les emporta el vent i quan s'ha de formalitzar una coalició tots els protagonistes demanen el màxim de quotes de poder. I així el president no ha tingut més remei que col·locar els noms que li oferí Pablo Iglesias, amb la qual cosa tindrem els ministeris esmicolats i repartits com els d'Igualtat, Universitats o Consum, només per posar tres exemples.

És de lògica que a un govern se li donin cent dies de gràcia. Però l'estratègia de Pedro Sánchez presenta avantatges i inconvenients. Possiblement allò que no hi hagi alternativa pot donar a la coalició de PSOE i UP una certa tranquil·litat. La unió de les esquerres va poder fer caure Rajoy, però ara l'acord de les dretes és estèril de cara a una possible moció de censura. Només una manca de pressupostos o una situació insostenible podrien fer caure Sánchez. Però el nou govern és conscient que, si cau, una nova coalició de PP i Vox els jubilarà.

Pablo Iglesias s'ocuparà de l'Agenda 20/30 en una vicepresidència social i una mica descafeïnada des del moment que hi haurà tres càrrecs més al mateix nivell. En aquest sentit les qüestions econòmiques seran claus amb dos cares ben visibles com les de Nadia Calviño i Teresa Ribera. La resta de membres del PSOE són personatges que en tot moment donaren suport a l'actual president en la seva travessia del desert cap a la secretaria general del PSOE. Generalment són militants socialistes que no tenien lloc en els plans de Susana Díaz o els barons territorials.

El PSC ha col·locat Salvador Illa a Sanitat. És un home de Miquel Iceta, va ser alcalde de la Roca del Vallès i fins i tot els seus oponents li reconeixen la seva capacitat de negociació i la seriositat. Però la representació dels socialistes catalans és molt minsa. El PP va fer exactament el mateix amb Dolors Montserrat. Però la diferència és que a Catalunya els populars no pinten res, mentre que el PSC fou clau perquè Sánchez s'imposés a Susana Díaz. Com a mínim, mereixien una vicepresidència i s'han vist obligats a conformar-se amb un ministeri retallat i amb moltes de les seves competències traspassades a les comunitats autònomes.

La política dona moltes sorpreses i Pedro Sánchez contra tot pronòstic no només es va fer l'amo del PSOE, sinó que arribà a la presidència del Govern gràcies a una sorprenent moció de censura. I això que en aquells moments les enquestes situaven el PSOE com a quarta força política, molt per sota de Ciutadans i del PP. En aquella època es parlava d' Albert Rivera com a líder més ben valorat i que seria el més votat en unes eleccions avançades. I al cap de dos anys, ja és a casa seva, al costat de Malú, després de passar de més de cinquanta escons a deu. I ara és Arrimadas qui té la patata calenta de salvar els mobles.

Sánchez parla d'un govern plural amb una sola veu. Aquest és el seu gran repte, perquè si UP no corregeix algunes actituds, en quatre dies això pot ser un ball de bastons. No li serà fàcil mantenir l'autoritat, perquè UP voldrà diferenciar-se en alguns aspectes per tal de no perdre la seva clientela. I això és normal en els governs de coalició.

Des del PP s'acceleraran les tasques d'oposició. Es preveu una legislatura dura, atès que l'ombra de Vox és allargada. Els conservadors explotaran el fet que Sánchez s'hagi d'entendre amb els populistes de Podem i amb formacions independentistes com ERC i Bildu. Això ho sap el PSOE i haurà d'anar amb peus de plom. Les imatges –si es produeixen– de Sánchez al costat de Torra poden ser letals no només per als barons socialistes, sinó també per a la federació madrilenya socialista. Però, malgrat les pressions de la dreta, s'obre una possibilitat al diàleg en la qual Espanya i Catalunya es retrobin. Possiblement sigui la darrera oportunitat, la qual cosa demana molt de seny i mà esquerra.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook