14 de gener de 2020
14.01.2020

Un octubre mitològic

14.01.2020 | 00:22

Octubre és una novel·la negra de l'escriptora Teresa Solana en què predomina la propaganda independentista en detriment de la trama policíaca. Sota un títol oportunista s'hi empara un relat que comença el 20 de setembre i acaba l'1 d'octubre de 2017.

Per tant, l'acció se centra en els dies previs al referèndum il·legal, viscut com una victòria pels que volen separar-se d'Espanya. En realitat va ser un dia aigualit, i no només per la pluja que va caure en algunes contrades, sinó també perquè la consulta no comptava amb les garanties mínimes. Per això, malgrat la mitificació d'una data, es segueix demanant un referèndum d'autodeterminació. Qui sap si tot plegat només són malentesos.

El llibre narra les vicissituds de la inspectora dels Mossos d'Esquadra Norma Forester, encarregada d'aclarir l'assassinat d'un individu que vivia sota una identitat falsa.

Ara bé, la investigació és una excusa per ressaltar la preocupació sobre quina serà l'actitud dels Mossos en el dia de la votació i en la divisió d'opinions sobre el tema de la independència entre els familiars de la protagonista. La mare i la tia són activistes de l'ANC i la filla «milita en un dels grups que conformen la CUP».

L'opció independentista de l'autora desdibuixa la realitat amb descripcions subjectives que adquireixen versemblança només pels convençuts que viuen d'il·lusions.

Algunes frases corroboren aquesta visió fantasiosa que mira de fer passar bou per bèstia grossa, o sigui, amb intenció d'enganyar. Així es descriu com el dia 20 de setembre a) «la indignació popular (...) s'ha traduït en concentracions més o menys espontànies de ciutadans»; b) la versió de les destrosses que van patir els vehicles de la Guàrdia Civil són perquè «la gent hi ha pujat al damunt per fer fotos»; c) la funcionària judicial «ha resultat ser simpatitzant d'un partit polític furibundament unionista»; d) és un atac al «caràcter pacifista del moviment independentista, en un intent desesperat d'associar independentisme i violència per justificar la repressió».

En definitiva, són una colla d'arguments tendenciosos alhora que s'elogia «la voluntat del poble català de votar sobre el seu futur». La narració acaba, quan es coneix el triomf del «sí», amb una exaltació màgica: «Catalunya serà independent i republicana».

Ah! I la resolució del crim, relegat a un segon pla, apareix com per art d'encantament enmig dels preparatius d'un dia «històric». Tota una premonició de l'èxit de la jornada.

De fet, l'embolcall d'una novel·la d'intriga amaga una crònica de deu dies que no van canviar el país, però van reforçar el somni independentista.

És a dir, l'autora mitifica els preparatius de l'1 d'octubre, convertit en una jornada èpica.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit