15 de gener de 2020
15.01.2020
Diari de Girona

Caure de peus

15.01.2020 | 00:12
Caure de peus

El món està, generalment, molt mal repartit. Ho està en termes de distribució de recursos, però hem cronificat tant les injustícies i les misèries que convivim amb els contrastos amb una comoditat fins i tot inquietant. Però també està molt desproporcionat en un altre aspecte una mica més eteri però igual de desarmant: la sort. Sí, la sort, aquest concepte que sembla estar més a l'abast d'uns pocs que no a tocar d'una majoria. Hi ha gent que malviu perquè l'atzar mai li somriu, arribant a semblar que ha vingut al món a patir una successió d'infortunis i desenganys que no tenen final. Ja poden ser bellíssimes persones i treballar sense treva, ja poden ser empàtiques i talentoses a totes les seves facetes, que igualment tot els sembla sortir malament, o com a mínim sempre hi ha alguns cosa que les aboca a una tossuda infelicitat. Però en canvi també hi ha gent mediocre, interessada, falsa o directament imbècil que sempre, sempre, cau de peus. Tant li fot quin sigui el context o la situació, que tota pèrdua o frustració la veuen àmpliament superada a la següent (i immediata) etapa de la seva vida. Tant li fot el tracte que dispensen als seus companys de viatge, o la indolència amb què observen el món que habiten, que ells recullen sempre els millors fruits de l'arbre. Perden una feina i triguen poc o gens a trobar-ne una altra, com si les regalessin; no tenen punyetera idea de fer una cosa però acaben dedicant-s'hi tant com volen, i a més donen lliçons mentre l'exerceixen; són tòxiques per a qualsevol que s'hi apropi però aconsegueixen aparentar el contrari, arribant a ser percebuts com a humans i amatents. Viuen amb ostentació (per les xarxes els reconeixereu) i trepitjant els altres sense miraments, però l'existència mai sembla castigar-los per a res sinó que els recompensa per a tot. Han convertit la sort en un estil de vida mentre moltíssimes altres persones es limiten a sobreviure i buscar aire enmig de l'ofec quotidià. I a sobre aquests que cauen de peus són a tot arreu, i preferiblement a llocs de poder i decisió, com si la idiotesa fos un carnet per punts. En fi, millor no donar-hi gaires voltes: al capdavall, caure sovint de cul té l'avantatge que no oblides mai d'on vens i en qui no et vols convertir. I, sobretot, t'ajuda a perfeccionar un sisè sentit per saber qui et convé tenir ben a prop i qui ben lluny.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook