15 de gener de 2020
15.01.2020
Diari de Girona

L'amor, font de vida

15.01.2020 | 00:12
L'amor, font de vida

L'associació Moritz de Sils utilitza animals en les teràpies per a gent gran i víctimes de violència de gènere. Aquesta associació començà les seves activitats a la residència geriàtrica Sant Josep, de Cassà de la Selva i des de fa poc també les fan a la residència geriàtrica de Llagostera.

Fa uns anys vaig llegir unes declaracions d' Aubrey H. Fine, especialista en teràpia assistida amb animals, on deia que la presència dels animals (gossos, cavalls, gats o canaris) poden «donar vida» a un pacient bloquejat per l'ansietat, la depressió o algun altre trastorn, ja que el contacte amb els animals accelera els beneficis dels tractaments.

Aubrey H. Fine deia que acaronar un gos fa baixar la pressió arterial, així com també les hormones que marquen l'estrès i l'ansietat. Per altra part, la relació amb els animals fa que augmentin els neurotransmissors del benestar. «Sentir un gos que t'estima és un estímul poderós per voler viure», deia el Dr. Fine. I posava aquest cas: «Quan em van portar un noi que s'havia lesionat i que havia estat en una clínica psiquiàtrica, el meu gos va començar a llepar-li les ferides que s'havia fet al braç. Aquell noi va abraçar el gos, i començà a plorar. Va ser l'inici de la seva curació».

Aubrey H. Fine, psicòleg pediàtric, aplica també la teràpia amb animals a ancians que viuen sols, observant que la companyia de gossos o gats fa que l'Alzheimer no avanci tan de pressa en les persones grans. El tractament amb animals l'utilitza també el Dr. Fine en casos d'hiperactivitat, autisme, síndrome obsessivocompulsiva o mutisme.

S'ha dit del gos que és el millor amic de l'home. I nosaltres? Som capaços d'estimar els altres com ho fa un gat o un gos i transmetre una estimació i un afecte que curi l'altre?

No negaré la importància del tractament terapèutic amb animals de companyia. Però crec que si al nostre món les relacions humanes estiguessin guiades per l'amor, no necessitaríem tant l'afecte que saben donar els animals domèstics. S'ha dit que un gos no abandona mai el seu amo. I nosaltres, quantes vegades abandonem un ancià o un amic? Dels gossos s'ha elogiat sempre la fidelitat. I els homes? Som fidels a l'amistat, al compromís, a la paraula donada?

Si hagués de resumir la Bíblia en una sola frase, no dubtaria a assenyalar aquestes paraules de Jesús sobre l'amor fratern: «Us dono un manament nou, que us estimeu els uns altres, tal com jo us he estimat» (Jo 15:12).

Si la nostra vida estigués guiada per l'amor, sabríem curar millor les ferides que el nostre món produeix: la soledat, la depressió, l'ansietat o l'estrès. Perquè només l'amor pot donar sentit a la vida. Els animals de companyia fan allò que nosaltres no som capaços de fer. I per això mateix, gossos, gats o coloms ens donen una lliçó d'humanitat i d'afecte que nosaltres, desgraciadament, encara no hem après.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit