Qüestió d'espai, l'article s'ha de dir: com resistir que t'enganyin als 63 anys. Dues senyores prenen el te a un lloc maco de Girona. Ai, nena -el concepte nena, en aquest cas, és ampli-, que el meu home no agafa el telèfon. A veure si m'estarà enganyant!, diu la senyora Eugènia a l'amiga, la senyora Dolors. Au ves, a la nostra edat, t'enganyarà!, fa la senyora Dolors, escandalitzada i un 20% sorpresa, com quan trobem un finlandès més moreno que el brasiler més colrat que imagineu.
Si jo t'expliqués, diu la primera. I la senyora Eugènia explica, com el respectat empresari Martí Valls i Casafont, exemple emprenedor nostrat, enganyava la seva senyora, amb la secretària, Marvelys, vint anys més jove. Això és una cosa, nena, diu la companya, no agrada; ara, s'entén, però que t'enganyin amb algú de la teva edat és intolerable!! I és que respectem que el marit tingui certes llicències, excepte si són amb una persona de la mateixa edat, això és motiu de rebuig. I l'amiga Eugènia explica que el senyor Valls anava tot el dia Viagra amunt, Viagra avall, fins que sent com era un home poc donat a les maratons va petar d'un atac mentre complia amb l'amigueta. El superman acaba esclafat al terra, oi?, fa la senyora Dolors, doncs millor m'ho poses: quina mandra!
L'amor no té edat, proclama la senyora Eugènia, potser no ho recordem, però és una cosa que supera barreres, famílies, i tant se te'n dona si perds bous i esquetlles. Això és cert, fa la senyora Dolors: recordo el cas del cirurgià que tenia tanta fama i distincions, tan responsable i de l'Opus, ell, a qui fa anys, la seva dona el va haver d'arrossegar per les orelles de l'aeroport del Prat, quan es fugava amb una mulata cap al Brasil, com si fos el Dioni! I el malcuat deixava la muller amb una mà al davant, i una altra al darrere! I ella li va pregar, li va exigir les obligacions que tenia amb els fills, i tot allò que trencava, si els deixava. Quantes veritats, diu la senyora Eugènia, no sabem el que perdem fins que deixem de tenir-ho. Ara que a més d'un, continua, t'agradaria perdre'l de vista per sempre. Però escolta, que el meu home segueix sense agafar el telèfon, tu creus? diu, amb el mòbil enganxat a l'orella, i li cau un tros de sara boníssima, damunt la taula, mentre fa cara de pomes agres.
