16 de gener de 2020
16.01.2020

Cartes

16.01.2020 | 00:54

Talment una mena de laberint
Lluís Torner i Callicó Girona
Així és com molta gent –especialment els que ja tenim una edat i no hi entenem gaire– veiem el panorama polític actual, tant l'estatal com el nostre, i ens costa saber on som.
Ens agrada molt escoltar les tertúlies, però entre els tertulians, i més segons en quin mitjà, hi ha una bona disparitat de criteris, i costa seguir el fil de la questió per intentar treure'n conclusions, prou aclaridores, per sortir del laberint.
Pel que fa a la composició del nou Govern de l'Estat, que es va estrenar el passat dimarts dia 14, hi ha hagut algun canvi de carteres i se n'han incorporat de noves. A part que queda molt clara la paritat de gènere, aporta la novetat de quatre vicepresidències. Ja d'entrada, tot i que sembla que hi ha certs dubtes sobre la idoneïtat del titular i del contingut d'alguna de les carteres, les quals excedeixen, en nombre, les d'anteriors governs, cal pensar que, abans de fer crítiques, caldrà esperar a veure'n el funcionament. Amb la justesa d'escons, al Consell de Diputats no ho tindran gens fàcil.
I pel que fa al nostre Govern, ara amb la inhabilitació, per part de la JEC, del nostre president, hi ha disparitat de criteris sobre si és ferma o no. Mentre que, per un altre costat, hi ha la denegació a Junqueras d'ocupar l'escó al Parlament Europeu; temes, ambdós, que generen seriosos dubtes en relació amb els vertaders motius.
Sempre diem que no volem parlar més de política, però ens trobem dins d'un laberint i no hi veiem la sortida. Ara bé, no perdem l'esperança. És el nostre parer.


Pagant factures, Sr. Sánchez?
Miquel Mompió i Azemar Riudarenes
Déu n'hi do! 22 ministeris que comporten despatxos, personal, cotxes, xofers, pensió vitalícia. Tot això és el que ha hagut de pagar per assolir una presidència de mínims?
No comencem bé, Sr. president, amb l'atur juvenil més gran d'Europa, amb el gran endeutament, amb les pensions subrogades, amb la pressió fiscal a pimes i autònoms, amb l'energia més cara d'Europa, amb les ajudes que estem a punt de perdre de la UE, amb estructures de tercer món, amb inversions milionàries per a l'exèrcit, a on ens portaran vostè i els seus 22 ministres amb pensions vitalícies que cobraran aquests ministres quan es retirin? Si bé és cert que ja tenim prou consells d'administració de l'Ibex per col·locar-los, què en pot esperar la classe treballadora? I els jubilats? I l'extinta classe mitjana?
El seu vocabulari és fluid, però avui no ens mereix encara credibilitat. Ha canviat tantes vegades les camises del seu discurs... avui és blanc, demà és negre. Però vostè al·legarà que les circumstàncies l'hi han obligat. No veig projecte clar, no en té per a Catalunya. Els catalans de soca-rel ens sentim decebuts de tot el que ve i proposen des de Madrid; francament no els creiem. 12.600 milions d'euros endarrerits. Deixi'ns marxar d'una vegada i deixi'ns emportar-nos els nostres polítics presos.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook