Mentre la seqüela televisiva de Watchmen, concebuda per Damon Lindelof, recollia aplaudiments i audiències milionàries, Alan Moore -el creador de la mitologia original- s'acomiadava per sempre del guionatge de còmics, un ofici que ha sabut convertir en art absolut: la majoria de les sèries que ha escrit no són d'un sol ús; et conviden a la relectura continuada.

La sacralització de Watchmen, però, no li ha provat gens. Ha eclipsat altres títols seus més transcendents, com From Hell, o molt més arriscats, com Promethea (una sèrie espectacular, onírica i cabalística, capaç de generar més notes a peu de pàgina que Finnegan's Wake).

Moore deixa la novel·la gràfica amb The Tempest. Clou així «La Lliga dels Homes extraordinaris», el serial iniciat fa una dècada amb el dibuixant Kevin O'Neill. El primer volum va ser un gran èxit; el protagonitzava un supergrup victorià format per personatges totèmics de la literatura fantàstica anglesa. Brillant.

Si Moore hagués volgut, podia haver repetit la fórmula, però va preferir divertir-se i construir uns pastitxos cada cop més complexos i farcits d'erudició esbojarrada. Un dels millors és el volum Black Dossier, on les vinyetes conviuen amb paròdies literàries, mapes o imatges en 3D. El recomano moltíssim.

La tossuderia i l'obstinació habitual de Moore m'obliguen a creure que sí, que s'ha acabat, que The Tempest és el seu últim còmic. Ja ho sé: el podrem seguir en la seva encarnació paral·lela de novel·lista. Encara que hi excel·leixi, l'impacte creatiu no serà el mateix.