16 de gener de 2020
16.01.2020

Nova dècada, nou cicle polític?

16.01.2020 | 00:28

Comença un nou any amb un nou Govern a Espanya. Un fet no gaire habitual però que coincideix amb el primer any d'una nova dècada que deixa enrere la segona dècada del segle XXI, un període convuls que ha ha estat marcat per la crisi econòmica en àmbit europeu i pel procés polític que està vivint Catalunya.

Sense dubte, aquesta dècada passarà a la història i serà recordada perquè és quan s'hauran produït alguns dels canvis que marcaran el segle XXI.

A casa nostra, l'anterior segle es va iniciar amb un enorme malestar social que lentament es va tranformar en enorme malestar polític. Al juliol del 2010 es va conèixer la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya i el 15 de maig de 2011 va irrompre la indignació en forma d'acampada del 15-M. Però en els mateixos anys, emmarcats per aquests detonants, hi va haver canvi de govern a Catalunya i a Espanya després d'un cicle progressista. Canvis que es van traduir en dos governs forts, el primer d' Artur Mas amb uns 62 diputats que l'acostaven a la majoria i, a finals del 2011, Mariano Rajoy guanyava amb majoria absoluta les primeres eleccions en plena crisi econòmica.

Ambdues reaccions conservadores després de l'inici del malestar provocat per les conseqüències de la crisi econòmica i per la sentència que retallava l'Estatut votat pels catalans no eren més que un miratge que de seguida va mostrar la seva feblesa.

I és que si alguna cosa ha marcat aquesta darrera dècada, ha estat la inestabilitat política conseqüència del malestar social. Primer va ser el canvi tradional i, després, la transformació del mapa polític tal com l'enteníem. Res ha estat estable. El cicle polític no ha estat simplement de canvi sinó de transformació. Han saltat pels aires lideratges, l'agenda política i els partits. El mapa polític ha canviat com un mitjó. I el sistema de partits no té res a veure amb el que vam començar el nou mil·leni.

Al llarg d'aquesta dècada hi ha hagut moments de tot però la tònica s'ha mantingut.

És possible que estiguem entrant en un nou cicle polític just quan entrem en aquesta nova dècada?

Podria ser. El mapa municipal acaba de ser renovat fa només sis mesos i fa només dos dies que s'ha presentat el primer govern de coalició d'ençà la restauració de la democràcia a Espanya. És evident que hi ha un canvi de cicle polític però potser la clau està en la intensitat d'aquest. És un mer canvi o és quelcom més profund?

En els propers dies es poden produir acords que desencallin els pressupostos de la Generalitat de Catalunya i els de l'Ajuntament de Barcelona. Allò que semblava gairebé impossible fa pocs mesos –aprovar pressupostos amb opcions polítiques diferents– sembla que està a punt de produir-se amb total normalitat. Sembla evident que alguna cosa està canviant.

El gran dubte és si aquest to es mantindrà en els propers anys o ens trobem en un parèntesi casual. És cert que estan ben presents encara les pulsions de la confrontació i la divisió. Ho podem veure al Congrés dels Diputats i també ho veiem en altres àmbits com el judicial o altres nivells com el local, però hi ha quelcom que és diferent al que hem viscut en aquests darrers deu anys. Com si s'hagués produït un cansament o si més no un relaxament en la tensió. La configuració del nou Govern espanyol, l'aprovació dels pressupostos catalans i barcelonins en són mostres evidents però on es percep més clarament és en l'àmbit local.

Alguna cosa està canviant en la política municipal. Ja no és només que el que és capaç de sumar més acords és qui lidera la majoria de municipis sinó que sovintegen els acords entre aquells que es tiraven els plats pel cap fa quatre dies. I el que és més interessant, es defensen els acords sense complexos. Quelcom inaudit en el cicle que potser estem deixant enrere.

Veurem si aquest clima anticipa un nou cicle polític que marcarà aquesta dècada que acabem d'encetar o és simplement un bri de sol emmig de la tempesta, però hi ha algunes pistes que ens indiquen que això té un recorregut a mitjà termini, com a mínim.

No sé si el malestar ha quedat enrere, si el mapa polític s'ha estabilitzat o si l'agenda política s'ha consolidat però el que sí que sé és que el clima ciutadà demana més acord, més transversalitat i menys certeses ideològiques. Unes demandes que ens serveixen per començar un any nou però qui sap si marcaran tota la dècada. Que la sort ens acompanyi.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook