Les ciutats necessiten icones que vagin més enllà del seu patrimoni històric o cultural, potser per això no paren d'inventar-se congressos, esdeveniments, jornades i festivals de tota mena, però allò que de debò crea la identitat de moltes ciutats sovint són els seus personatges. Els germans Roca ja formaven part de l'atractiu de Girona però ara, amb la multiplicació que fan dels seus negocis, van camí de convertir-se en el veritable símbol de Girona, amb permís del Barri Vell i de tot el que comporta. Estic convençut que en pocs mesos veurem sorgir la ruta Els Roca, que ens durà a la nova fàbrica de xocolata, al bar de tapes estil vintage, a la gelateria, i s'hauria d'incloure una volta per la façana del restaurant. Si fas el pack complet, podria haver-hi l'alternativa d'acostar-se fins al Mas Marroch i no s'hauria de descartar la visita top que inclouria el restaurant dels pares i els orígens de la família a la Vall del Llémena.
Qui no s'ha aturat davant la porta del Maxims's o la Tour d'Argent a París, del Girardet a Lausanne, de l'Osteria Francescana a Mòdena, del Noma a Copenhaguen o de l'Arzak a Donosti? La gastronomia ja és un atractiu indissociable de les ciutats i, en molts casos, un component essencial de la seva capacitat d'atracció. Suposo que els Roca ja són conscients d'això i que, de fet, part dels seus nous negocis es basen en el fet de saber que seran centenars els turistes i els visitants d'arreu que voldran tastar la nova oferta de la família.
La ciutat, però, també ha de ser conscient que ha d'aprofitar com pugui l'atracció que comporta tenir a casa la família dels millors cuiners del món (entenent que cadascun dels tres té una especialitat diferent) però, alhora, ha de saber que mai és bo posar tots els ous en un mateix cistell i que aquesta diversificació de l'oferta dels Roca no sigui l'única punta de llança de l'atracció gironina més enllà del Call, de Temporada Alta o de les Fires de Sant Narcís. Sempre existirà el risc que no ens passi com Ryanair, encara que la seriositat i fermesa d'uns no tingui res a veure amb la del transportista irlandès.
