17 de gener de 2020
17.01.2020
Diari de Girona

Cartes

17.01.2020 | 00:57
Cartes

Carrers comercials calents
Eduard Mas Fornells de la Selva
Per les festes de Nadal, i més tard els primers dies de les rebaixes, passejant pels carrers comercials de Girona vaig notar amb sorpresa que la temperatura era molt més alta que en els no comercials, amb una diferència notable. No es tractava d'una qüestió meteorològica, sinó que la diferència de temperatura era provocada pel fet que moltes botigues tenien la calefacció a tot drap i les portes ben obertes.
Vaig quedar parat pensant com era possible que poguessin llençar els diners d'una manera tan inconscient, però de seguida em vaig adonar que això passava en botigues de moda, de perfums i d'altres articles en què el preu no és el més rellevant. En supermercats, farmàcies o fleques no passa. Tant li fa llençar els diners per la porta: s'augmenten els preus i ja està, que el client s'ho endú tot si està ben embolicat. El mercantilisme per davant de tot.
Però fet aquest raonament se'm va despertar l'animeta ecològica: però si aquestes botigues perjudiquen el medi ambient i contribueixen d'una manera absurda a augmentar la temperatura del planeta amb la quanitat de calor que malgasten, fins al punt que fan que pugi la temperatura al carrer. Si els responsables d'aquests negocis consideren que mantenir les portes obertes els fa guanyar clients, instal·lar cortines d'aire és una bona solució. Jo no hi aniria a aquests llocs, on amb els meus diners em fan contibuir a la degradació del planeta.
I acabo: aquesta és una manera il·legal de procedir, i em pregunto què fa l'Ajuntament de Girona. No saben de què va o hi estan d'acord? O fan ús d'aquella deixadesa pròpia de les administracions que obeeix la màxima que diu que «el mal no vol soroll»?
També poden dir, per justificar-se, que Girona és una ciutat petita i delicada i, a més, calenta. Potser volen atraure més turisme d'hivern.


Càsting o càstig
Josep Serra Quintana GiRONA
Des de fa unes setmanes, els veïns de la cruïlla Ctra. Barcelona amb Emili Grahit estem subjectes, cada dia de cada dia, de 8 a 9 del vespre, a una arbitrària concentració de persones amb el conseqüent tall de trànsit.
La raó política per la qual se'ls permet aquesta incompressible insistència m'és indiferent, però que ens sotmetin a música pachangera, concerts de debutants o cantautors de dubtosa qualitat musical com si fos un càsting televisiu, s'ha convertit en un càstig a un auditori diàriament forçat.
No podrien repartir més democràticament aquest privilegi a altres cruïlles de la ciutat la susdita contaminació acústica?


Nyigui-Nyogui
Núria Bonet i Malàs Girona
Aquest dimecres he llegit al diari la notícia que el Nyigui-Nyogui tanca després de 44 anys.
Ho he comentat a la feina, amb veu alta, i tothom ha aixecat les orelles. Sembla que tots hem tingut algun regalet comprat al Nyigui-Nyogui. La resposta per part de tothom ha estat: Quin greu!
He decidit anar-hi i en entrar m'ha envaït una barreja d'alegria i tristesa alhora.
Alegria en recordar que quan érem molt joves els regals d'aniversari de tota la colla eren d'aquí i molta tristesa de veure que tanca una de les últimes botiguetes emblemàtiques del meu barri.
De tant en tant m'hi passejo i recordo establiments desapareguts com Ca l'Anita de Ciutadans, Can Serra del peix, Ca l'Anita petita, Can Bartrina del pa, Can Rebull, Ca l'Anna de les flors, Can Fina de la carn, Can Rigo, La granja Mora i uns quants més que no m'hi caben...
Us n'adoneu? Tot era «can» o «ca la»... tot familiar.
Em sap greu que tanquin el Nyigui-Nyogui. De fet el primer regal que em va fer el meu marit era d'aquesta botiga: un peluix blanc, pelut i graciós.
Gràcies per les alegries que hem donat i hem rebut, sortides del Nyigui-Nyogui i per la paciència d'atendre colles de joves remenant-t'ho tot!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook