La nostra classe política no complauria gaire el filòsof Aristòtil, que defensava l'estat contemplatiu. Els nostres polítics no en són gens, de contemplatius, ja que repeteixen un cop i un altre el lema «no contemplem». Les coses que no contemplen en són un munt però costa de creure'ls quan ho diuen, perquè si fos veritat ens trobaríem en presència d'una colla de ximples. I si fossin ximples no haurien arribat on són.

Un exemple: la consellera portaveu, Meritxell Budó, va dir el cap de setmana passat que el seu Govern no contemplava un escenari d'inhabilitació del president Quim Torra. Es fa difícil d'empassar. Cap jugador d'escacs deixa de preveure tots els possibles moviments del seu adversari, i sobretot els més probables. Un entrenador de futbol no pot justificar la derrota argumentant: «No contemplava que els altres sabessin xutar la pilota». La inhabilitació del president Torra pel Tribunal Suprem, a causa de la pancarta dels llaços, és una possibilitat amb força gradació de probabilitat, i no contemplar-la seria d'una irresponsabilitat que no volem imaginar en l'independentisme en general i en el Govern en particular.

Qui sí que ho contempla és el mateix Torra, l'advocat del qual ja ha dit que acataria la condemna si aquesta fos la sentència. I si ho contempla, cal suposar que ha fet plans de contingència. El mecanisme legal diu que el vicepresident Aragonès manté les funcions bàsiques mentre s'engega una nova investidura, però si al cap de dos mesos no hi ha nou president es convoquen eleccions. Ara s'entén més bé: contemplar la inhabilitació obliga a pensar qui s'investeix, i si serà dels meus o dels teus. Apa, tots a les trinxeres. Saps què? Fem veure que no hi estem pensant. «No ho contemplem perquè seria una injustícia». Com si fos la primera! Galdós argument.

I per cert, com queda la «taula de governs» en aquest cas? Sánchez diu que vol veure's aviat amb Torra, i tot seguit de la trobada començaria la feina, però si el Govern català queda en funcions per inhabilitació, la taula es plega fins a nou avís. I no hi ha garanties que abans que passi -si passa- la part catalana hagi aclarit qui s'hi ha d'asseure a defensar què; vegin la batussa entre l'ANC i els comuns. La vicepresidenta espanyola Carmen Calvo ha dit: nosaltres ja hi som tots, posem-nos-hi. Seria decebedor que el retard arribés per les dissensions internes de la part que reclama el sit and talk.