18 de gener de 2020
18.01.2020

«First Dates» ens menja els ous

18.01.2020 | 01:09

Era d'esperar que First Dates, un dels programes més «cutres» i alhora més vistos que hi ha actualment a la graella televisiva –i aquí que cadascú extregui les seves pròpies conclusions– acabés emulant The love boat, «aka» Vacaciones en el mar, la mítica i no menys tronada sèrie de finals dels setanta i part dels vuitanta que ficcionava mil i una aventures amoroses a través dels centenars de viatges que el creuer Princesa del Pacífic feia per aigües i ciutats d'arreu del món. Tot i que les primeres emissions em van trobar massa tendre, les posteriors reemissions en aquella primerenca Tele 5, ja a la dècada dels noranta, i coincidint amb l'eclosió del meu factor adolescent friqui, expliquen l'hipnòtic i pertorbador encís –ho admeto– que aquesta sèrie amb trames de pastorets, decorats de cartró-pedra i guions sobre paper cuixé, va provocar en la meva persona. Per no parlar de la capçalera d'entrada, amb aquell inigualable tema musical i avui hit de karaoke que ja et predisposava al més apassionat dels «fornicidis»...

« Looove, exciting and neeew, come aboard, we're expecting youuu?!».

Ais...! Encara avui se'm posa de punta quan la sento cantar. El pèl!

Com deia, First Dates Crucero és la variant marítima d'aquest conegut xou de cites, programa genèric que malgrat les respectables audiències, sempre ha estat en el punt de mira d'acudits, «memes» i tota mena d'escarni. És cert que molts dels que hi passen no hi toquen del tot, però també que la majoria de flirtejos desprenen, per molt que diguin els creadors, un tuf a plat precuinat que ni en un pis d'estudiants. Deixant de banda que això pugui ser hilarant de veure, el programa no només resulta ser un insult a l'amor sinó sobretot una oda a la falsedat. Com el Tinder o els valors del Barça. Amb aquestes evidències sobre la taula, als responsables se'ls ha colat al creuer un parell de participants casats que van simular no conèixer-se de res per, rumb als indrets més bells del Mediterrani amb tot luxe de detalls pagats, interpretar un irrefrenable influx romàntic que riu-te'n del de la Rose i en Jack a Titanic. I ja que hi som, un breu incís: en Jack hi cabia de sobres a la fusta. Tornant al tema, el cas ha provocat la indignació de la productora –vaja, ara sí–, que s'ha vist obligada a reconèixer el frau dels cònjuges un cop va ser denunciat per alguns dels seus veïns, possiblement els éssers més envejosos i rabiosos que hi ha sobre la capa de la terra després dels cunyats, que veien intolerable, no ja l'engany, sinó el reeixit monument a la picaresca.

Sigui com sigui, aquesta sofisticada operació marital per autoregalar-se unes segones noces pagades al crit de « First Dates ens menja els ous», ha estat vista per molts com un acte de justícia poètica. Perquè de fet ja ho preconitzava el bo d'en Bécquer –el poeta romàntic, no el tenista puter, clar–, que «qui té imaginació, amb quina facilitat treu del no-res un món».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit