Fa uns mesos l'Ajuntament de Girona, amb Marta Madrenas al capdavant i tota la pompositat que l'acte semblava merèixer, va presentar els projectes de mandat. Aquesta setmana ho ha fet exactament igual l'Ajuntament de Salt. Jordi Viñas, com va fer Madrenas, es va rodejar de tots els regidors de l'equip de govern per entregar un document a la premsa venut com l'estratègia dels pròxims anys. Analitzats els dos treballs -que s'assemblen com un ou a un ou, amb l'única diferència que un està fet en vertical (Girona) i l'altre en horitzontal (Salt)-, podrien molt ben ser els programes electorals canviant el logo dels partits de torn pel dels ajuntaments. Les propostes són genèriques, sense concreció, amb obvietats que no fan altra cosa que omplir paper i amb objectius i intencions que es pressuposen a qualsevol que es presenta a unes eleccions. El projecte estrella de Salt, els 300 pisos socials, es presenta sense cap dada. No sabem la necessitat real dels habitatges, ni d'on es trauran, ni a quines zones s'ubicaran, ni com s'estructuraran en el teixit veïnal... A un equip de govern se li ha de reclamar alguna cosa més que un simple llistat d'idees posat negre sobre blanc. La realitat política i social de qualsevol poble o ciutat mereix una anàlisi amb més detall perquè si no els primers que no creuen en projecte són els que el pensen i l'han d'executar.
