Dilluns passat a l'hotel Balmoral de Barcelona, va tenir lloc la presentació del segon dels llibres que el periodista Carles Castro (Grup Godó) ha publicat de la mà d'ED Libros, un projecte empresarial liderat per Juan García i una col·lecció de llibres que dirigeix l'editor Félix Riera. El seu títol ho diu tot: Cómo derrotar al independentismo en las urnas. La cerimònia fou oficiada per l'associació Portes Obertes del Catalanisme, que, sota la presidència del notari Mario Romero, pugna per restablir el diàleg interpartidista a Catalunya, restaurar la convivència cívica i construir ponts d'entesa amb això que en diem Madrid. Fou essencialment un avançament editorial a partir del qual el llibre arribarà al gran públic aquesta pròxima setmana.

Carles Castro és periodista, però també podria ser un sociòleg. Des de fa anys, s'ha especialitzat en l'anàlisi científica de moltes enquestes d'opinió preelectorals i postelectorals posades davant el mirall de nombrosos resultats electorals o manifestació veritable del pensament de la ciutadania. S'ha convertit en una mena de guru a partir d'aprofundides anàlisis del vaivé d'aquells que disposen del dret al sufragi universal. Castro va publicar fa dos anys, també amb ED Libros, El poder catalán en su laberinto, obra que permet entendre al lector com una majoria significativa de catalans varen abandonar de sobte el seu particular oasi per emprendre una travessia incerta que, una vegada encallada, es pot dir que ha estat un viatge cap al no-res. Va predir, fa temps, l'existència d'uns 300.000 catalans que, si tinguessin una força política amb cara i ulls, seriosa i coratjosa, ben liderada, serien molts d'ells que optarien sortir de l'independentisme una vegada provat i comprovat que la unilateralitat no ha servit per ben bé res, excepció feta de deixar-nos un país en KO tècnic.

En el seu nou llibre, Castro planteja «l'alternativa dels 300.000» a partir de l'encreuament de dades -baròmetres d'opinió i resultats electorals, principalment- que, en llenguatge fàcilment entenedor, constitueixen una bossa de vots d'un independentisme menys intransigent, escèptic respecte de les vies rupturistes i que, en molts casos, va pujar al carro del procés per pura inexistència d'alternativa. Qualifica aquests votants de «secessionistes tàctics», puix no els atrau tant la separació de Catalunya respecte d'Espanya, com «forçar l'Estat a negociar més autogovern i millor finançament», que, en una part realment substantiva, provenen de l'antiga CiU i varen entendre que l'esverament de l' Artur Mas era més teatre que una altra cosa. Amb les seves anàlisis a la mà, Carles Castro respon amb un contundent «sí, és possible» a la pregunta del milió: És possible vèncer ERC, JxCat i CUP en unes properes eleccions catalanes? Tot el seu nou llibre es troba farcit de dades fins avui desconegudes que desmunten la tesi del «sobiranisme invencible». Així de categòric es mostra: «Si en les eleccions al Parlament de Catalunya de l'any 2017 - després de l'aplicació de l'article 155 CE- , tan sols 32.000 catalans haguessin canviat de bàndol, avui no tindríem ni govern independentista ni majoria independentista al parc de la Ciutadella». Ho precisa per circumscripcions i conclou amb un «mirin si n'és de fràgil aquesta majoria independentista», tot afegint-hi que en el «bàndol immobilista» (PP i Cs) també existeix «fragilitat» (en les eleccions generals de 2019 varen perdre mig milió de vots respecte de les catalanes de 2017).

La seva conclusió és que hi ha transvasament de vots malgrat que no es vegi perquè l'independentisme va guanyant les eleccions. Afirma que una «alternativa creïble» per desbancar-lo hauria de disposar d'un lideratge nou i fort, estil Pasqual Maragall, quan aquest es va confrontar amb Jordi Pujol i va guanyar en vots, i que, de totes totes, «el nou partit hauria de disposar de voluntat política centrista i reformista, de sigles autòctones i d'obediència catalana».

En Castro aposta per una proposta de refundació del catalanisme polític advertint que, en cap supòsit, la seva prioritat no hauria de ser treure Catalunya d'Espanya. Una tesi que, en mancar-ne una altra de millor, hauria de facilitar l'entesa entre diferents plataformes ciutadanes, àdhuc els disconformes del PDeCAT, que cerquen foragitar l'independentisme intransigent per la via de les urnes. Un llibre de lectura recomanable per als que aposten per una «tercera via».