Divendres va tenir lloc la primera cimera catalana per l'acció climàtica. Com ja s'esperava, va ser un acte de focs artificials de poca potència, fins i tot amb alguna llufa. La pretensió de l'acte era la de fer soroll mediàtic, arrencar el relat pel canvi climàtic i acabar signant una sèrie de compromisos per part de les institucions i les empreses per tal de fer el camí de reducció del carboni en la nostra societat.

Els compromisos que proposa la Generalitat són els següents: en primer lloc, l'adhesió a la neutralitat de carboni per al 2050; en segon lloc, millorar el coneixement de l'impacte climàtic de les activitats pròpies; en tercer lloc, divulgar i fomentar el compromís climàtic; en quart lloc, impulsar la transició energètica; en cinquè lloc, reduir l'impacte climàtic que genera i, finalment, adoptar els principis de l'economia circular.

No s'observa cap concreció de les passes a assolir, de quins consums cal reduir i canviar, quines tecnologies s'han de fomentar. No van dir, per exemple, que per reduir les emissions catalanes de 45 MtCO2 a 24 MtCO2 el 2030 hauríem de disposar d'1.200.000 cotxes que reduirien les emissions en 6 MtCO2, ni que la millora en l'eficiència industrial i la penetració de la biomassa estalviarien emissions per valor de 5,6 MtCO2, que la rehabilitació d'habitatges permetria un estalvi d'1,8 MtCO2, ni que els canvis en el sector primari permetrien rebaixar les emissions 1,8 MtCO2. També caldria recalcar que la inversió en renovables en 10.000 MW fotovoltaics i 7.700 MW eòlics no seria suficient per impedir l'augment de les emissions del sector energètic en 1,8 MtCO2, per culpa del tancament nuclear i la transició que s'efectuarà al voltant dels anys 2030.

No s'entén la pretensió de la Generalitat actuant amb tan poca decisió en aquesta nova revolució que se'ns tira a sobre.

Mentre es feia la cimera, vaig viure un moment de satisfacció professional: estàvem registrant mètriques de zero emissions de CO2 a la nostra empresa. Costa molt arribar a obtenir valors com aquests. És fruit d'un llarg camí amb moltes aproximacions i rectificacions. Però ara que som capaços de fabricar un producte amb les millors emissions del mercat, que (juntament amb altres empreses catalanes) som referents a Europa, que s'està substituint el packaging plàstic per alternatives reciclables, veiem com les barreres culturals impedeixen la seva venda al mercat. Això és normal, perquè, com hem explicat anteriorment aquí, la senyora Maria, prototip del comprador dels supermercats, no entén la paraula sostenibilitat i no pot donar valor a aquests conceptes. És per això que una acció concreta que ha de fer la Generalitat és crear relat, com el de divendres, però anant més enllà: en els mitjans audiovisuals. I la segona és ser exemplaritzant, comprant productes sostenibles, exigint que els productes que compra estiguin certificats, no només mitjançant acords voluntaris que tothom pot signar.

El conseller Damià Calvet diu que no vol centrifugar la responsabilitat del Govern cap a les empreses tot dient que el Govern ja ha pres mesures com la llei de canvi climàtic, l'impost de CO2 als cotxes, el nou decret de renovables... i que per això se sentia amb prou crèdit per interpel·lar les empreses. Crec que no s'adona del punt llunyà on es troba respecte d'on hauria de ser. Fem-nos preguntes ben senzilles: quin és el pressupost de la Generalitat que dedicarà durant els propers cinc anys al canvi climàtic? A quant puja la partida que dedicarà a promoure el relat d'emergència climàtica? Quina acció farà la Generalitat a les escoles per introduir el canvi climàtic com a matèria curricular i per promocionar l'alimentació sostenible als menjadors escolars? Com ho farem per agrupar ramaders per tractar els purins generant biogàs? Quina part de l'impost de CO2 dels cotxes farem servir per incentivar la compra de cotxe elèctric i convèncer la indústria automobilística local que el futur no és el cotxe de gas? Com transformarem l'ICF perquè sigui el banc de la transició energètica?

La meva decepció prové del seguiment que faig de la Convenció Ciutadana pel Clima de França i la comparació amb la cimera de divendres. Les diferències són tan profundes que n'hi ha per posar-se a plorar.

Les mesures que l'economia catalana haurà de prendre fins al 2030 requereixen una inversió de 5.050 milions d'euros, que es contraposen a l'estalvi en la compra d'energia fòssil durant el mateix període de 4.800 milions. Per tant, no ha de fer por col·lectiva prendre el camí de la transició agressiva perquè, a més, aquesta inversió és una palanca financera que obre un munt d'oportunitats.

No entenc la dificultat que té la Generalitat per quantificar i concretar els passos a fer. És que no té enginyers? És que té por de la reacció de la societat? Potser només és un problema organitzatiu, perquè a la cimera gairebé no es va parlar d'energia. No serà que l'acció climàtica reposa sobre diverses conselleries que no se sincronitzen? No serà que la conselleria de Medi Ambient no té prou coneixements d'energia i la d'Empresa i Energia no domina les qüestions de canvi climàtic? No s'hauria de crear una vicepresidència pel canvi climàtic que agrupi energia, medi ambient, i urbanisme, com fa el Govern espanyol? De moment no anem bé.