Vagi aquest escrit a favor del partit republicà. El defenso perquè s'atreveix a defensar un Govern d'esquerres espanyol. Un cataclisme. Això que des del 1936 no havia tornat a passar. Espanya s'estripa els vestits constitucionals. L'exèrcit en la seva pasqua militar sembla tranquil. Sortiran tropes al carrer veient que « los rojos» tornen al poder? Espanya és impredictible. Encara ara, es defensa el cop d'estat de Franco. Un sàtrapa que va evitar gràcies a les armes que els catalans aixequéssim el cap. Era de llei. M'imagino un exèrcit democràtic. Imagino. La dreta espanyola fa dies que abriva la gent per salvar la unitat d'Espanya. Qui l'ha de garantir és l'exèrcit. De cop al bot, ens trobem al segle passat. L'enemic d'Espanya som els catalans i el perill d'un Govern d'esquerres: « los rojos». Això fa tremolar l'Estat. Entremig, l'IBEX 35 ha enllestit un dels millors anys. Representa que els catalans posem la dreta en perill. Fa quatre dies que els enemics del poble eren Carles Puigdemont i Pablo Iglesias, un per republicà i l'altre per comunista. Ara, un és eurodiputat i l'altre, vicepresident. Això fa mal. Atacar per sistema els catalans ha funcionat durant dècades. Som el pitjor. Al capdavall de tanta calúmnia, boicots i barbaritats, els ciutadans espanyols s'adonen que hi ha jutges que se salten la llei. Europa existeix. ERC ha estat decisiu a l'hora de frenar la dreta casposa i «ultramontana». El feixisme ratoneja a les portes de La Moncloa. L'esquerra espanyola ha vist les orelles de la bèstia que ha alimentat. ERC pacta i, per bé o per mal, negocia un camí que encara no s'ha explorat. Defenso que ERC aturi la ultradreta.