Han hagut de passar prop de 30 anys des de la posada en funcionament del primer tram de l'AVE a Espanya, entre Madrid i Sevilla, perquè la segona i la tercera ciutat de l'Estat en població, Barcelona i València, tan a prop sobre el mapa, i en la realitat, disposin d'una connexió ferroviària mínimament digna. No ha estat fins aquesta setmana, en els inicis de l'any 2020, que gràcies a la variant de Vandellòs s'ha acabat amb l'únic tram de via única que quedava entre aquelles dues ciutats, un vestigi de principis del segle XX que inexplicablement no s'ha liquidat fins ara, després de prop de vint anys d'uns treballs que van començar el 2000 però que s'han vist fatalment afectats pels efectes de la crisi econòmica.

No només permet reduir entre mitja hora i tres quarts la durada del trajecte entre dues ciutats tan dinàmiques com Barcelona i València, sinó que aquesta nova variant que envia a la història aquell tram de 39 quilòmetres de via única que fins ara condicionava el transport ferroviari a la zona, permet acabar també amb un dels obstacles que hi havia hagut per a un projecte tan ambiciós i tan important per al futur com és el corredor mediterrani, sempre en boca de dirigents polítics de signe divers, però sempre encallat perquè no s'adopten les decisions necessàries per convertir-lo en una iniciativa prioritària. I ho ha de ser, perquè suposa la connexió ferroviària amb França, i per tant amb la resta d'Europa, d'una de les zones més actives i productives de l'Estat espanyol.

En aquesta línia, però, s'ha de tenir en compte que l'associació empresarial Ferrmed, que fa pressió a les institucions en defensa del corredor mediterrani, ja ha advertit aquests dies que si no es construeix una doble via per a passatgers i una altra per a mercaderies entre Barcelona i València i entre Montpeller i Perpinyà, aquest corredor quedarà col·lapsat el 2025. Ferrmed considera que en aquests trams els trens d'alta velocitat haurien de poder circular a 300-350 quilòmetres per hora per un costat i els trens de mercaderies per l'altre, i diu que en realitat les dues línies en doble via haurien d'existir en tot el traçat.

De moment, els treballs efectuats permetran circular a prop de 200 km/h entre Tarragona i Castelló, la qual cosa també suposarà un benefici per als gironins perquè les estacions de Girona i Figueres disposaran de connexions ferroviàries amb València i Alacant d'una durada raonable: tres hores i mitja a la capital valenciana, força menys temps del que calia fins ara per anar-hi amb Talgo o fent transbord a Barcelona.