L escorxador pluricormacal del Ripollès està amenaçat de tancament. Només una actualització de les instal·lacions, amb una inversió important, pot evitar que la Generalitat el clausuri.

Unes dades sobre la seva gestió poden ajudar a centrar el tema: l'escorxador és un servei que ha passat de ser comarcal a pluricomarcal -ha donat servei al Ripollès, Osona, la Garrotxa i la Cerdanya-; no hi ha límits territorials per a la seva utilització. La dinàmica de funcionament ha estat només la de donar un servei sense un plantejament empresarial, amb objectius, inversions, costos, etc., amb una gerència que respongui davant d'un Consell d'Administració actiu. En tres anys la producció ha disminuït el 20% (degut a una qualitat deficient del servei?). En una empresa aquestes dades haguessin encès totes les alarmes. Las instal·lacions han quedat obsoletes, en més de 30 anys les inversions productives pràcticament no han existit. No hi ha hagut una gestió comptable rigorosa, no sempre s'han cobrat tots els serveis, i els subproductes són una càrrega. No es pot dir que s'hagi arribat a aquest punt amb una gestió modèlica.

Algunes de les propostes del Consell d'Alcaldes del Ripollès parlen d'una quota a pagar per tots els Ajuntaments. També d'uns pagaments calculats amb una fórmula polinòmica que tingui en compte la ramaderia dels diferents municipis. Tant en un cas com en l'altre, com contribuiran els Ajuntaments d'altres comarques? Aquestes i altres propostes, més o menys complexes, han de partir del fet que cap municipi està obligat a acceptar-les a càrrec del seu pressupost.

L'única manera de solucionar un problema és plantejar-se'l d'una manera senzilla. L'escorxador pluricomarcal és un servei que es dona als carnissers i ramaders. Quins costos, de tota mena, haurien d'assumir aquest col·lectius si haguessin d'emprar els serveis dels escorxadors industrials? Un servei l'han de pagar els beneficiats, només els que utilitzen els serveis municipals d'aigües, entre d'altres, estan obligats a pagar els seus preus públics.

Independent de com es gestioni el tema, hi ha quelcom que no es pot defugir en una comarca amb una ramaderia important. La comercialització dels productes del sector primari està evolucionant, entre d'altres, gràcies a les TIC; una de les seves manifestacions es la producció «quilòmetre zero, de l'explotació a la taula», els compradors i els productors s'associen mitjançant internet; així els consumidors reben a casa seva uns productes amb uns preus i una qualitat que les grans superfícies mai podran oferir. El Grup Alimentari Guissona ha avaluat que l'encariment dels productes agraris, degut a la comercialització per les grans superfícies, és del 30%.

Cal també ressaltar la manca de coherència que s'introduirà en el discurs dels col·lectius interessats en la promoció econòmica del Ripollès, es diguin ajuntaments, Consell Comarcal, Intersectorial o Ripollès Desenvolupament. Tots ells contínuament parlen de la necessitat de portar empreses al Ripollès i així millorar l'activitat econòmica. Com explicaran després que l'escorxador pluricomarcal, que podria ser l'embrió de possibles empreses càrniques, s'ha vist obligat a tancar?